L’alguer de Mataró en regressió

Text: SPAS  // Foto: Cedida
453

El passat 2010 va fer 14 anys que es porta a terme l’estudi de l’alguer de Mataró. Aquest estudi coordinat per l’Escola del mar de Badalona compta amb la participació de l’Ajuntament de Mataró, de la SPAS, de Blaumar, del Museu de Mataró, de la Confraria de Pescadors de Mataró i l’assessorament científic del departament d’ecologia de la Universitat de Barcelona.

En aquests 14 anys s’han portat a terme 1.106 hores de treball submarí repartides entre 360 persones participants. Això fa d’aquest projecte l’activitat de voluntariat ambiental submarí més important del nostre país.

En les 13 edicions anteriors es va concloure que l’alguer estava estable. L’alguer de Mataró va ser afectat pel temporal del dia de Sant Esteve de 2008. La campanya de 2009 va ser clau per veure fins a quin punt la praderia de Mataró se n’havia vist afectada. Tot i que les imatges posteriors a l’episodi van ser força alarmants, els resultats finals no van ser tan concloents i encara que es va detectar un empitjorament de la situació aquest va ser molt minso i poc significatiu. Malauradament al 2010 això ha canviat. Un nou temporal de gran magnitud pel pont del Pilar va complicar una situació que ja s’havia convertit en preocupant quan en l’última immersió que s’havia fet, concretament el 5 d’octubre, es va observar que l’estat de l’estació I havia empitjorat significativament. Això ha provocat que s’hagi desdibuixat absolutament el límit de l’alguer en molts dels punts on el teníem localitzat i que en algunes zones hagi patit regressions importants, quedant tan sols unes poques taques disperses on abans hi havia una zona densa i compacta.

A les dues estacions es dona un retrocés del límit a diverses barres. Fins l’any 2009 la regressió estimada per a l’estació I era de 37,2 cm. Pel que fa a l’estació II el retrocés era de 40,5 cm. Aquest valors són els que s’agafen de base ja que aquell any es van canviar totes les barres que ens serveixen de referència i es van tornar a clavar en el límit actual. La regressió no hauria d’haver augmentat significativament però per l’efecte del temporal del desembre de 2008 i d’octubre de 2010 ens hem trobat que a l’estació I hem mesurat una regressió d’una mitjana de 48,2 cm i a l’estació II de 22,5 cm. Això fa un total de regressió del límit a l’estació I de 85,4 cm i a l’estació II de 63,0 cm.

Caldrà estar molt pendents a les dades de l’edició de 2011 per veure si això ha estat un efecte puntual, més relacionat amb el moviment de sorres que no pas al desarrelament de la pròpia planta, o si realment deixa entreveure una situació molt més precària de l’estat de la zona menys fonda de l’herbassar.

Per aquesta situació cal ser molt curosos sobre qualsevol actuació a nivell de costa que es vulgui portar a terme perquè no s’incrementi l’efecte negatiu que es produeix actualment sobre l’alguer.

L’estudi també ha tingut algun aspecte positiu:

– S’ha observat el 2011 per primera vegada a Catalunya la fructificació de la posidònia.

– S’ha constatat que hi ha posidònia a la zona de Cap Sa Tira, una plataforma que es troba a unes dues milles de la costa i en la qual s’ha muntat la tercera estació de seguiment de l’alguer de Mataró.

– S’ha comprovat que encara queda posidònia viva a la zona de la punta morrell a 3 i 8 m de fondària. És l’únic punt de tota la costa de Barcelona on encara es pot observar posidònia a tan poca fondària.

COMPARTIR