“L’art total és una manera de fer sempre present en les propostes de Comediants”

Text: Albert Calls  // Foto: Carmen Vila / Comediants
668

La vinculació que té Comediants amb Canet de Mar i el Maresme, sobretot a través del centre de creació de La Vinya, quan comença i per què?
Comediants arriba a Canet de Mar el gener del 1975. La cooperativa la Unió ens cedeix els locals del teatre Odèon pel temps que durin els assajos d’una nova producció. Ens hi quedem i fem de Canet el nostre lloc de treball i la nostra casa. Sumant esforços amb el grup de joves canetencs i amb els beneficis dels bars de les sis i les dotze hores, decorem, pintem i adeqüem el local i obrim el Cafè-Teatre Odèon, inspirat en l’esperit que imperava al local modernista dels Quatre Gats: lloc de trobada de noves formes, idees, grups, concerts, exposicions, cinema. Al local conegut arreu del Maresme i mes enllà s’hi va crear el nostre espectacle Sol solet i també el disc l’Ou com balla de la Dharma. La Claca hi va assajar Mori el Merma, paròdia sobre el dictador amb ninots de Joan Miró, que va assistir personalment al assajos. També d’altres com Tortell Poltrona o Orquestra Plateria hi van assajar i presentar els seus espectacles. La intensa activitat que porta a terme l’Odèon fa que cerquem un altre espai per tenir un taller on poder estar en permanent creació. Trobem la Finca Vil·la Soledat amb una part de terreny rústic que transformem en el Centre de Creació Comediants La Vinya. I és des d’aquest lloc on a partir del 1985 continuem la nostra línia de recerca de noves formes d’explicar velles històries i d’explicar noves històries a partir de velles formes. Es tracta en definitiva d’innovar a partir de la tradició o, si voleu, de ser fidels a la frase d’en Foix, “m’exalta el nou i m’enamora el vell”.

En aquests 25 anys el Centre de Creació La Vinya ha seguit amb l’esperit de l’Odèon i ha ampliat el seu radi d’acció: creant tots els espectacles de Comediants, impartint cursos locals i internacionals, programant espectacles per a tots els públics i per a escolars, cedint els espais a creadors com Carles Santos, La Fura dels Baus o Pep Bou. Ha estat la seu de l’artista i artesà Lluís Traveria, constructor de totes les figures de Comediants i també de gegants, capgrossos, enginys i invents per a nombroses companyies, associacions i ajuntaments, com per exemple la figura emblemàtica d’en Lluís Domènec i Montaner que presideix el Museu de Canet i encapçala les cercaviles modernistes i altres sortides festives. Actualment La Vinya és també Aula del batxillerat d’arts escèniques que s’imparteix a Canet.

En l’edició d’aquest any de la Fira Mercat Modernista, quina serà la seva aportació?
Enguany Comediants vol contribuir a l’esforç ciutadà i municipal per difondre l’esperit modernista des de Canet arreu. Ja que el patrimoni del nostre poble és molt ric en la seva vessant arquitectònica, volem posar el nostre granet de sorra en la vessant de les arts escèniques.

Ens inspirem de manera lliure i heterodoxa en els bars, colmados i cafès cantants de l’època on es canta i balla fins a altes hores de la matinada. Un període en el qual no només la dansa, sinó també el teatre català viurà l’aparició de nous gèneres, lligats tots ells amb la idea d’art total, una manera de fer que sempre ha estat present en les propostes de Comediants.

El dia 16 de Setembre farem un pregó il·lustrat amb escenes de música, dansa, teatre i poesia al·lusives a les arts escèniques del període modernista. Per als dies 17 i 18 hem dissenyat unes accions itinerants que conviden a participar els ciutadans i ciutadanes: el sol, la lluna, els gegantets i l’orquestra modernista, acompanyaran la figura d’en Domènec i Muntaner en les cercaviles. Els cuiners de versos, sembraran de poemes les parades del mercat d’artesans i faran un homenatge a Joan Maragall en l’any del seu centenari. El cafè Comediants, portarà ballarines exòtiques, músics i passavolants de fama internacional de gira pels carrers i les places. Picasso, exaltat, perseguirà els artistes de circ escapats dels quadres del seu període blau i rosa als Quatre Gats. El firaire cameràman, èmul de Fructuós Gelabert -–pioner del cinema català que ja al 1897, sols dos anys després de la primera projecció de Louis Lumière, va rodar el seu primer curtmetratge– anirà de càsting amunt i avall buscant la noia per rodar el seu film Baralla en un cafè.

Esperem contribuir amb les nostres imatges, músiques, accions, danses i versos en el creixement d’aquesta fira que difon un dels millors patrimonis que tenim a casa nostra. La forma lluminosa d’un art que en les seves nombroses i múltiples vessants és reflex de la llum i del sol: “el gran pintor de les terres mediterrànies”.

En la recta dels 40 anys de trajectòria, com tenen previst de celebrar aquesta xifra emblemàtica?
Estem preparant un programa pel nostre centre La Vinya, on es podrà viatjar a través dels estils, materials, vestuaris, escenografies i músiques de Comediants i també recórrer l’aventura de crear en comunitat. També estem preparant un documental que reflecteixi aquests 40 anys d’uns Comediants que, perseguint la utopia del viatge al sol, han portat –en paraules manllevades d’en Rossinyol– l’alegria que passa arreu del món.

En quins projectes escènics o espectacles treballen actualment?
El pregó escenificat La veu del Cava, de la Setmana del cava de Sant Sadurní; Miró al cor, macroespectacle amb motiu del centenari de l’anada del pintor Joan Miró a Mont-Roig del Camp i, també, l’òpera Il Barbiere di Siviglia, de Rossini, per al teatre de Houston, Texas.

Més enllà dels muntatges escènics, Comediants ha explorat d’altres camps de la creació: disseny, discos, llibres, material pedagògic, pel·lícules… En un món en canvi constant i dominat per les noves tecnologies, quins són els seus projectes de futur en aquest aspecte?
Actualment hem incorporat projeccions que interaccionen amb els actors en els espectacles Skribo i Persèfone, on s’ha desenvolupat un nou programa informàtic pel moviment de les pantalles-mirall de l’escenografia. Al setembre obrim el nou web amb l’actualització d’imatges, formats i continguts. També la filmació d’un documental d’autor sobre els 40 anys de la companyia vol barrejar tecnologia amb artesania.

La seva tasca, més enllà de Catalunya i Espanya, ha traspassat fronteres i s’ha extès al món. Com a properes actuacions on tenen previst d’anar fora de l’estat?
Acabem d’estrenar el nostre darrer espectacle Persèfone a Moscou, on ha estat deu dies en cartell al Festival Chéjov, que també n’és un dels coproductors, a més del Centro Dramático Nacional i el Teatre Lliure on farà temporada a la tardor i hivern, respectivament. El nostre director fundador Joan Font amb l’equip habitual serà el setembre i octubre a Houston per muntar l’òpera Il Barbiere di Siviglia, de Rossini. També hi ha projectes especials en curs a Itàlia, com la inauguració de la Ciutat dels llibres a Cinisello Balsamo (Milà).

La globalitat, en el camp escènic, és més present que en d’altres? Els ho pregunto per la interrelació que deuen tenir vostès amb artistes d’altres països.
Tots els grans espectacles que realitzem al carrer els fem sempre en col·laboració amb artistes i grups locals, tant artistes consolidats com col·lectius no professionals. Així aprenem els uns dels altres. En el cas de les òperes és evident la barreja artística de cantants, cor, figurants, músics, que intentem sempre que aporti la mateixa il·lusió, espontaneïtat i autenticitat que posem en cada un dels nostres treballs.

En un context de crisi global, tot se’n ressenteix, però la cultura especialment. Han notat l’afectació d’aquesta problemàtica?
Sí. Sobretot en el fet que cada cop és més difícil fer del carrer la nostra segona casa. Hi ha un retraïment, una por al risc, tirar coets ja sembla un acte subversiu i l’esperit festiu mediterrani que tant ens caracteritza es veu retallat no sols per raons de pressupost sinó també per raons de normativa i burocràcia. Els polítics no han sabut defensar prou a Europa la nostra singularitat festiva, que és una forma d’entendre la vida. Jo crec que s’està acabant una forma de fer teatre al carrer, que és la manifestació col·lectiva de la nostra forma d’estar en aquest món, l’esperit lúdic està cada cop més encotillat i, per tant, cada cop és mes mediocre i esporuguit.

Les institucions espanyoles, en els darrers anys, han estat receptives en fomentar el món escènic? Ens falta molt per arribar encara a l’estàndard europeu?
Han estat bastant receptives en el foment de les arts escèniques però ara se’ls ha encomanat el cangueli de la crisi. Es dóna la paradoxa que havent fet un gran esforç per posar-nos al dia en infraestructures, ara tothom està una mica obsessionat a conservar el lloc i hi ha molt pocs programadors que s’arrisquin en nous talents o a seguir aportant recursos a la creativitat i a la cultura en general. Desgraciadament l’estàndard europeu també ha abaixat el llistó. Hi ha institucions privades que hi segueixen compromeses, però en general les estructures públiques retallen perquè és “el papu” que recorre Europa, sense adonar-se que retallant la innovació artística, és possible que estiguem caient en un conservadorisme cultural. Potser farà falta un nou modernisme que ho ventili i ho sacsegi tot de nou.

Comediants ha canviat en aquests 40 anys de trajectòria el seu públic també. Com s’adapten a aquesta evolució?
Intentem mantenir l’esperit original de frescor i generositat, amb una sana anarquia creativa, i sobretot donem oportunitat i cabuda a joves actors, actrius, ballarins, que comparteixin el nostre llenguatge i de mica en mica puguin volar i manifestar plenament el seu talent.

Com funciona la incorporació de nous actors i actrius a Comediants?
A través de contactes amb les noves fornades de l’Institut del Teatre, a través de càstings per a rols específics, i sobretot mantenint la fidelitat amb el planter que ja fa molts anys que estan amb la companyia i que en són part fonamental en totes les seves intervencions en grans espais i esdeveniments al carrer.

Quanta gent integra la companyia actualment i com es vertebren?
A dia d’avui estan en actiu les 10 persones que treballen indefinidament en l’equip de direcció, producció i administració. Hi ha les 12 que formen l’equip itinerant de Persèfone i que seran fixes mentre durin les gires i representacions.

Finalment, els més de 40 actors, actrius ballarins i músics que estan a la reserva i s’ajunten en funció de cada projecte i cada espectacle especial i fet a mida de cada lloc, com per exemple les 28 persones que han treballat a la festa del 25 aniversari del festival de Peralada el passat 15 d’agost.

COMPARTIR