L’11-S, l’1-O i els borbons

Ferran Planell.  Escriptor
384

Jugant a escriureDe tots és ben conegut que la Diada recorda la derrota i la pèrdua de llibertats que va sofrir el nostre poble a la Guerra de Successió Espanyola.Ho tenim tan present perquè sempre que poden ens ho recorden fent-nos sentir vençuts. Però ja n’hi ha prou. Ara ens toca guanyar. I no ho farem amb cap altra guerra, ho farem esgrimint els més alts valors de la democràcia.

El Borbó Felip V va digerir malament que els catalans apostéssim per l’arxiduc Carles d’Habsburg (que acabà deixant-nos a l’estacada). Però, què volia? No anàvem pas a jugar-nos el nostre futur a mans d’un absolutista que tan sols sabia anar endavant imposant-se per la força. El Principat de Catalunya era un poble avançat, amb una organització política de tall parlamentari, donat als pactes i amb una forta vocació comercial inspirada en el model holandès. Res a veure, com es pot observar, amb el monarca castellà.

El greuge que segons l’animós li havien infringit els catalans (així li deien al Borbó, abans que la malaltia mental el desmillorés molt), se’l va cobrar amb escreix abolint les nostres institucions de govern, fur, constitució i ordenament jurídic de dret públic. El mal que això ens va suposar en perdre la capacitat legislativa, el control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari, li devia servir de bicarbonat per fer-se passar la cremor d’estómac produïda per la mala digestió de l’aliança del Principat amb el candidat austríac.

Es diu que en una conversa entre l’ara rei emèrit de les espanyes (quan era jove) i el Dr. Trueta, aquest últim li va aconsellar que si volia agradar als catalans, sobretot no poses mai el nom de Felip al seu fill. De ser així, el que és evident és que no li va fer cas.

Quan surti publicat aquest article, mancaran pocs dies pel que hauria de ser l’últim 11 de setembre reivindicatiu al nostre país. I ja que ha de ser l’últim, fem-lo ben sonat. Marcarà l’esprint final cap a l’1 d’octubre. Que ningú es quedi a casa. Ens cal ser-hi tots i córrer amb força.

Estic convençut que anem directes cap a la república i ens podrem acomiadar definitivament dels borbons. Diguem adéu a Felip VI.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí