La demografia posa en perill les nostres pensions?

Dra. María Reyes Pérez Domingo.  Economista i Actuari. Catedràtica UB
226

En el mes d’agost es va publicar en el BOE la Llei 27/2011, sobre actualització i modernització del sistema de Seguretat Social, per la qual es modifiquen les previsions sobre la pensió de jubilació pública.

En el seu preàmbul, es justifica la reforma en factors demogràfics: una disminució perllongada de les taxes de natalitat, juntament amb un simultani increment de l’esperança de vida, provocant l’envelliment de la població.

Afortunadament cada vegada vivim més anys. La incorporació dels jubilats nascuts en la dècada dels 80 (el boom demogràfic dels anys 80), farà trontollar el sistema públic de pensions.

Segons dades de la Seguretat Social, l’esperança de vida als 65 anys, per algú recentment jubilat, supera els 20 anys, i les projeccions efectuades preveuen que aquesta esperança de vida augmenti per a l’any 2050 en 2,8 anys més (per als que aleshores tinguin 65 anys). El sector privat és més optimista i xifra l’augment en gairebé 5 anys més. Si afegim la disminució perllongada de les taxes de natalitat, es produeix una inversió en la piràmide poblacional, augmentant el nombre de pensionistes per cada actiu (taxa de dependència). La manera de garantir el pagament de les pensions passaria per augmentar la productivitat (el PIB), augmentar la natalitat, i augmentar l’estalvi.

COMPARTIR