La diada dels de fora

Maria Medina.  Llicenciada en Ciències Polítiques
114

En Xavi –ell es fa dir així– és un meu amic. A la manifestació de l’11 de setembre hi devia haver uns quants Xavis. També força Maries. Tenint en compte que vàrem ser més d’un milió i mig, hi havia tota mena de noms. Tant d’aquí com d’allà. I és que el cert és que, més enllà del que molts ens volen fer creure, va ser una manifestació plural. Plural en edats, plural en orígens socials, plural en nacionalitats i plural en llengües. La insistència amb què es remarca el fet que s’hi va manifestar una minoria (tenint en compte que som uns set milions) em cansa.

Érem molts. I molt diversos. Hi havia, fins i tot, algun turista. Els turistes que es manifestaven, és clar, no tenien cap mena de sentiment de pertinença a Catalunya. Ara bé, hi ha qüestions que transcendeixen les fronteres i que són motiu suficient perquè qualsevol persona es vulgui manifestar, vingui d’on vingui. Els turistes que van ser a la manifestació de la Diada, no ho feien pas a favor de la independència de Catalunya (en concret), sinó per defensar un dret com ho és la identitat personal i la identitat com a poble, o per defensar un dret internacional com ho és l’autodeterminació dels pobles. A la manifestació de l’11 de setembre cadascú tenia el seu propi motiu per cridar independència.

En Xavi, aquest amic meu del qual us parlava, no és pas català. Ni tan sols viu a Catalunya. És alemany i, en realitat, tampoc es diu Xavi. Va conèixer Catalunya i el català a través de la música. Obrint pas (bonica metàfora) va ser la porta que li va obrir el nostre país. Jo el vaig conèixer aquest estiu, feia 4 dies que era a Catalunya i havia vingut per assistir a un curs intensiu de català. El passat 11 de setembre en Xavi va venir des d’Alemanya per assistir a la manifestació. De la mateixa manera que ho van fer els lleidatans que van llogar un autobús, els catalans d’arreu del món que van manifestar-se a les principals capitals internacionals o els barcelonins que van agafar el metro per acostar-se al centre.

Aquesta última Diada va ser important perquè va ser un clam a la unitat (dels ciutadans), un crit de llibertat, un dir: aquí hi som tots, perquè tots volem arribar al mateix lloc. Sigui quin sigui el nostre punt de partida, tenim clara la nostra meta.

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí