La independència de Cartagena

Albert Dresaire.  Consultor en TIC i gestió documental
196

L’any 1873 es va proclamar la primera república espanyola com una república federal de 17 estats (entre els quals, per cert, hi havia Cuba). Aquell model de seguida va ser contestat per un federalisme unitari, la qual cosa va provocar, al seu torn, una insurrecció cantonalista a diversos llocs d’Espanya. La cosa va començar el 12 de juliol a Cartagena. La revolta en aquella ciutat va tenir el suport de l’exèrcit (Cartagena era i és port militar), i allò va permetre que el Cantón de Cartagena esdevingués, de facto, un territori independent.

Sempre m’ha agradat la història. No me’n considero, ni molt menys, un entès. És bo conèixer el que van fer els nostres avantpassats. Però de la mateixa manera que dic que m’agrada la història, afirmo que em repugna que se’n faci ús polític. M’explico: no pot ser que qualsevol decisió política que es prengui avui hagi de venir determinada pel que va passar o va deixar de passar fa 100, 300 o 500 anys. Dit d’una altra manera: si avui es pren una decisió política (la que sigui) ha de ser perquè els ciutadans i ciutadanes d’avui ho volem (remarco «d’avui»).

Una cosa ben diferent és la reivindicació del coneixement de la història. Si afirmo que la història no s’ha d’utilitzar per justificar «què» decidim, penso que cal tenir-la molt en compte per «com» decidim. La història és un patrimoni que cal conservar; conèixer la nostra història ens hauria de permetre ser i avançar com a societat d’una forma més sàvia.

Durant la seva existència, en el Cantó de Cartagena es va encunyar moneda pròpia (el duro cantonal), es va editar un diari (El Cantón Murciano) i es va arribar a plantejar un pla d’educació. El Cantó de Cartagena va ser independent a tots els efectes durant mig any. Allò va acabar el 12 de gener de 1874. Més val no saber com…

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí