La no intenció de vot

Xavier Amat.  Periodista
288

Des del seient del costatHa tornat a passar en les darreres eleccions: els que no han anat a votar superen en nombre el partit més votat, a cada ciutat, a cada poble. Parlo de Mataró i de pràcticament tots els municipis de la comarca i del país. Cada dos per tres veiem enquestes sobre la intenció de vot a aquell partit i a aquell altre, però mai sobre la no intenció de vot. Ni un estudi clar sobre el perquè prop de la meitat de la població no va a votar: no creuen en el sistema? Són anarquistes? No troben cap partit que els representi? (en aquests comicis a la capital del Maresme hi havia 13 paperetes!) Passen de tot? Van anar a dormir tard i se’ls espatlla el despertador cada quatre anys? És veritat l’excusa habitual que la gent se’n va a la platja i no a votar si fa bon dia? (s’estan a la platja de les 9 del matí a les 8 del vespre? Caram, quan us mengeu la paella vigileu que realment estigueu xuclant el cap d’una gamba i no d’un abstencionista). Si l’abstenció és especialment elevada, algun comentari surt de la boca dels polítics la mateixa nit electoral i… aquí s’acaba tot. Cap anàlisi a fons, cap treball del CIS, i a girar full. Sempre he votat, i respecto molt els que decideixen no fer-ho, però no aconsegueixo trobar-ne gaires, i menys encara que em responguin per què, i què és el que volen i desitgen. Només sé que els que no tenen cap intenció de votar són sempre entre un 30% i un 60% dels nostres veïns, i jo no sé què esperen ni què proposen. Tal com van les coses, potser ha arribat l’hora que es pronunciïn, que siguin generosos i que diguin amb veu alta què pensen.

1 COMENTARI

  1. Em declaro intermitentment abstencionista. A vegades ho estat per mandra. D’altres perque no em creia la comèdia del Parlament Europeu. També, m’he abstingut al Senat per que de veres algú es pot creure que té cap sentit aquesta duplicitat de cambres legislatives? A les municipals solia votar sempre. Enguany la baixa qualitat de les llistes presentades i un petit accident domèstic m’ho han posat fàcil. Ni em crec l’actual sistema electoral. Ni vull ser tant simple com per validar qualsevol de les infumables candidatures. Ei, i també és democràtic no participar. En cap cas aquesta actitud em fa perdre drets quan ni tant sols remou la consciència dels polítics. Cada cop combrego més amb les expressions metanfotistes. Justament perque els politics acaben fent sempre allò que tant se’ls hi enfot!!!

Comments are closed.