La puteta i la ramoneta?

Ferran Planell.  Escriptor
299

Jugant a escriureNo hi ha polític ni política capaç de fer a tothom content. Això és d’un tal fonament com que els mercats setmanals que trobem a gairebé totes les poblacions tampoc satisfan a la totalitat dels seus vilatans. Els venedors que arriben amb les seves furgonetes a vessar tenen tot el dret a guanyar-se la vida. Els comerciants amb establiment a la localitat no deixen de tenir una certa raó en titllar-los de competència deslleial. Els consumidors aprofiten les ofertes. Els veïns més propers pateixen les conseqüències en veure’s privats de l’espai necessari per poder accedir als seus habitatges i haver de canviar el cotxe ben aparcat a la recerca d’un lloc incert, per a l’endemà potser no tornar a trobar l’aparcament conquerit el dia abans.

Muntar i desmuntar parades, aglomeracions de gent, xivarri… Mentre escric això, cada cop trobo més similituds entre els mercats setmanals i la política. Aquella manera tan seva que tenen els firaires d’oferir els seus productes, amb la manera que els polítics tenen en campanya d’oferir-se als seus votants. Sempre he volgut creure que quan a mercat amb aquella veu forta, però afable, acompanyada d’una cantarella de notació universal se’ns ofereix el millor gènere al preu més baix, si comprem, sabem que o la qualitat serà la que serà o com a mínim la procedència inicial o la fiscalitat final seran de dubtosa observança. Del que ja no n’estic tan segur, és si davant d’obvietats semblants en promeses electorals, som igualment capaços de discernir que no hi ha duros a quatre pessetes.

De tots és ben conegut —i consti que no sóc jo qui ho diu, sinó que per evident està comunament acceptat— que CiU acostuma a fer el joc de “la puteta i la ramoneta”. I si us plau que no se m’ofengui ningú perquè si l’expressió pogués tenir quelcom de pejoratiu, queda del tot esvaït per la seva força descriptiva i recurrència en el parlar popular. O si no, de quina millor manera, hom podria referir-se al fet de quedar bé amb tothom i no comprometre’s?

Ignoro quants votants de CiU poden fer fàstics a l’estelada, però, sí que conec molta gent de CiU que l’enarbora amb un orgull patriòtic que els honora.

A molts ajuntaments aquest 11 de setembre onejarà l’estelada. Premià de Dalt hagués pogut ser un d’ells. SI i ERC amb el suport de la plataforma Premià de Dalt Decideix, van presentar conjuntament al Ple extraordinari del proppassat 1 d’agost, una moció referent a poder hissar l’estelada al pal de l’edifici de l’antic Ajuntament. CiU amb la seva abstenció va propiciar que els vots en contra de PSC i PP —d’altra banda del tot coherents— la tombessin. Això sí, van justificar el seu vot adduint que tenen votants de moltes sensibilitats. Un cop més, van desaparèixer pel fòrum sense mullar-se.

Potser a la propera fira electoral, algú en farà record.

COMPARTIR