L’Aixernador d’Argentona

Margarida Colomer.  Historiadora
120

Era un Centre Cultural, situat a la casa coneguda per ca l’Aiguanaf, on durant molts anys s’hi havia elaborat aquest beuratge. El nom Aixernador prové d’un espai emblemàtic del poble. Era un indret ombrívol d’alzinars i pollancres, on hi brollava un raig d’aigua i on anaven la canalla a esbargir-s’hi.

El 1975 neix la Copisteria “La Juliana”, amb en Pep Massó i Joan Pannon, que es van comprometre amb els moviments més avançats de la comarca del Maresme. El 1993 fou quan ens vàrem agrupar a l’entorn de Joan Pannon i Paco Rodon, una sèrie de gent que estimàvem la cultura. L’Aixernador va néixer, en uns moments quan tot estava per fer i tot semblava possible

En Paco era el director del Museu Monjo de Vilassar de Mar, ell gestionava els artistes i conferenciants més avantguardistes, provinents majoritàriament de Barcelona. En Pere Pascual feia venir els artistes de Mataró que van trobar en el centre una gran acollida. La Victòria Casanovas, va facilitar la incorporació permanent d’obres de Marc Coll, escultor conegut internacionalment.

A l’entrada de la casa hi havia una exposició d’eines del camp, en representació de la feina de pagès tan emblemàtica d’Argentona. A la tardor es començava la verema, a la masia de cal Rei amb l’Antoni Collet, hi participaven una colla d’infants.

Per la primavera arribava Sant Jordi, fou quan es van iniciar els premis literaris dels alumnes de les escoles. Més tard es van fer rutes literàries dirigides per en Llorenç Soldevila. No hi podia faltar la música com element indispensable de la cultura. Al cap de poc, s’hi va ubicar l’escola de música regida per Laia Pujol. Ho complementaven arxiu, hemeroteca…

El naixement d’aquesta entitat coincideix amb les acaballes del règim franquista i permet donar cabuda a totes aquelles persones que necessitaven expressar els anhels artístics, literaris i polítics, a favor de la  llibertat d’expressió, de la democràcia, de la llengua i la cultura catalanes. L’entitat es convertí en un nucli cultural, més enllà de la comarca del Maresme, que acollí i estimulà un gran ventall de disciplines i que neix del seu compromís amb el país.

La manca de recursos econòmics va fer que hagués de tancar les seves portes. L’Ajuntament, aleshores, no va saber donar suport a un centre que havia arribat a un nivells molt alts de prestigi cultural. En Joan Pannon ha aplegat en un llibre, documents que donen fe d’aquesta història i de la seva trajectòria en pro de la cultura i les llibertats del país.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí