L’auge del ‘fact checking’

Anna Lladó.  Periodista
56

Les notícies falses o ‘fake news’ són habituals a les xarxes socials, especialment en moments com ara quan hi ha un atemptat terrorista o esdeveniments polèmics. No es poden evitar, però sí pal·liar, contrastant-les i desmentint-les, una tasca que sovint fan els comptes oficials.

Aquesta situació és la que, els darrers anys, ha motivat el naixement de nous webs dedicats exclusivament al ‘fact checking’, o verificació de fets o dades, i que detecten errors i mentides.

Un dels webs més coneguts és factcheck.org, centrat principalment a contrastar informacions que tenen com a protagonistes els polítics nord-americans. Fins i tot es possible demanar als professionals que hi ha darrere d’aquesta iniciativa que investiguin un tema concret.

Un altre web que també pretén detectar imprecisions o falsedats entre els alts càrrecs dels Estats Units és politifact.com, que disposa d’una eina que determina si una informació és certa, majoritàriament certa, mitjanament certa, majoritàriament falsa o falsa. Segons les seves anàlisis, el 33% del que diu Donald Trump és fals, un percentatge que, en el cas de Barack Obama, se situa en el 12%. El web també inclou un apartat dedicat a les promeses dels polítics; indica si les han complert o no.

Els de factcheck.org i el de politifact.com són dos exemples dels centenars d’iniciatives dedicades a la verificació d’informació que han sorgit els darrers anys. És una tendència a l’alça que pretén lluitar contra les notícies falses. Segons Alexios Mantzarlis, director de la xarxa internacional de ‘fact checking’, qualsevol pot caure en la desinformació, ja que “creiem en les notícies falses per la mateixa raó que creiem en les notícies que són certes; perquè, en general, confiem en el que ens diuen”.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí