L’educació necessita molt, però no esbroncada partidista

Consol Prados.  Sociòloga
159

Darrerament hem vist com el sistema educatiu s’utilitza com a arma partidista. Quin error més greu. El sistema educatiu hauria d’estar fora de qualsevol esbroncada política. Per responsabilitat, per norma, pel bé comú. I aliè a qualsevol temptació manipuladora.

Primer perquè l’educació és un dels fonaments de la cohesió, i quan s’utilitza com a retret polític, es malmet també la cohesió social. Si s’utilitza, és que els motius que hi ha al darrere no responen a una preocupació de millora i progrés, més aviat intenta obrir escletxes a la recerca de conflicte, i d’adeptes a una causa. Això en darrer terme posa en risc la convivència a l’escola, el que vol dir també el risc de la convivència a nivell social i territorial.

Segon perquè es crea inseguretat i desconfiança entre la comunitat educativa –mestres, famílies, alumnes, tècnics–, cosa que no afavoreix gens la seva tasca, al contrari. Sovint ens fixem en els models educatius nòrdics, entre altres coses, part del seu èxit es deu a una professió de les més valorades i prestigioses socialment. És el convenciment que cal valorar, estimar i dignificar els professionals, perquè a les seves mans dipositem el capital més preuat: els infants, els joves, els ciutadans i ciutadanes en definitiva.

I tercer perquè el nostre sistema educatiu necessita moltes coses, però no el conflicte partidista. Necessita inversió: Espanya és el cinquè país de la UE que menys inverteix en ensenyament i per sota de la mitjana de la OCDE (el 4,1% del PIB, mentre que el que més és Dinamarca amb el 7% del PIB segons dades de 2015) i Catalunya la cinquena comunitat autònoma per la cua amb només un 3,7% del PIB, xifra que ha anat baixant des del 2011. Necessita estabilitat i innovació: per treballar en un marc de confiança i de continuïtat, però amb capacitat de canvi per a adaptar-se als nous reptes. I necessita el valor que li hem d’atorgar el conjunt de la societat: l’estima pel coneixement, la cultura, la igualtat d’oportunitats, les arts, el creixement i el sentit crític i lliure… Tot això que ens permet l’educació i ens enforteix com a col·lectivitat.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí