Les limusines comunicants

Jesús González Notario.  Crític i historiador de l'art
257

A El capital, la més recent cinta del sempre combatent Costa-Gavras, el banquer protagonista realitza nombroses transaccions dins d’una limusina. L’automòbil es converteix en el cavall de batalla d’aquest Robin Hood dels rics des d’on, al llarg d’aquest film d’imprescindible visió per entendre el funcionament de la crisi econòmica, tancarà pactes, acomiadarà personal, buscarà noves aliances mentre en traeix unes altres i, en un moment de màxima i deshumanitzada ambició, practicarà una violació. Com era d’esperar, el director de Desaparecido o Amen, realitza un clar al·legat contra els mètodes alienants del neocapitalisme imperant.

Però com veurem Costa-Gavras no és l’únic que atorga a aquest especial vehicle un valor com a lloc de posada en escena del luxe i de la representació del poder. La cinta clau, evidentment, ha estat Cosmópolis de David Cronenberg. Eric Packer és el jove director d’una gran multinacional que viatja en limusina per una apocalíptica ciutat de Nova York dominada per la pobresa i les revoltes. Fa vida a l’interior del vehicle recollint, durant el seu viatge, personatges que el posen al dia dels seus negocis, que li expliquen el funcionament de la macroeconomia o li solucionen altres problemes més terrenals.

Mentre que el protagonista de Cosmópolis s’aïlla de la realitat dins la limusina (una mena de caverna platònica sobre quatre rodes), el Senyor Oscar, a Holy Motors, la fa servir de camerino on es prepara per representar el gran joc de la vida. El director de culte Leos Carax torna amb un artefacte fílmic que denuncia l’empobriment de la cultura i la poca exigència crítica del públic. Ambdues conseqüència, n’estem ben segurs, de l’agressiva estratègia de destrucció cultural neocapitalista.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí