L’Escola Catalana no es toca!

Margarida Colomer.  Historiadora
219

La renovació pedagògica ha estat un motor importantíssim al nostre país. Els mestres han impulsat el redreçament cultural de Catalunya. En la nostra història més recent, cada període de progrés, llibertat i ambició cultural, ha tingut un esforç global vers l’educació.

L’escola tradicional tenia la funció d’ensenyar les quatre regles i a llegir i escriure en castellà. A finals del segle XIX començaren a implantar-se nous ideals vinculats al positivisme i als valors de llibertat i tolerància. L’escola activa, pública i laica fou un dels ideals tant de republicans com de socialistes i llibertaris.

El 1909 es va constituir la Federació de Mestres d’Escoles Nacionals de Catalunya, la qual va organitzar el Congrés de Primera Ensenyança, celebrat en el Palau de Belles Arts de Barcelona (gener 1910). El 1914, amb el suport de la Mancomunitat de Catalunya, hi va haver la voluntat d’incorporar el català com a llengua vehicular. El 1923 amb el Cop d’Estat Militar de Primo de Rivera es va perseguir tot aquest moviment.

En l’època de la Segona República (1931-1939), fou quan tornaren a revifar les escoles d’estiu i el millorament de l’ensenyança a tots nivells, amb el suport del govern de la Generalitat de Catalunya.

Durant la Dictadura franquista tots els avenços pedagògics i la llengua catalana a l’ensenyament foren prohibits. A partir dels anys seixanta hi va haver una recuperació amb l’Escola Rosa Sensat dirigida per Marta Mata. Es crearen nombroses centres escolars de pedagogia activa i catalana impulsats per pares, mares i mestres.

Amb la implantació de la Generalitat de Catalunya i l’Estatut d’Autonomia hi ha un consens indiscutible del model educatiu. Es va implantar el català com a llengua vehicular amb un gran èxit. Els mestres sempre han sigut el motor d’aquest progrés pedagògic.

Ara és hora d’estar alerta. Grups polítics han posat en qüestió aquest model en nom d’una falsa llibertat. Hem de defensar la immersió com integració social d’un país que anem construint.

Per aquí no passaran!

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí