Llengua, identitat i 155

Joaquim Trenchs.  Psicòleg
79

De tots es ben sabut que darrera una llengua no només tenim una eina de comunicació i d’intercanvi d’informació, sinó també d’identitat. Els humans som, en tant éssers empeltats de llenguatge.

La llengua esdevé un element que també vesteix d’identitat a l’ésser. Un ser original, inicialment buit de consistència i essència.  Darrera la llengua, adquirida per l’amor i l’ estima amb que l’altre ens l’ha transmès i que va més enllà del fet comunicacional entre uns i altres, on s’hi condensa aquell pòsit que arrela en la manera de ser i de pensar de cadascú. I a nivell col·lectiu, expressió d’una manera de conviure i entendre el món.

Aquests dies de febrada nacionalista espanyola, com a reacció al posicionament polític a Catalunya, s’intenta de nou escalfar la ciutadania amb el tema identitari a través de la llengua. No per casualitat i pas per protegir teòricament a qui tingui de llengua materna el castellà. Tot plegat per incrementar i aprofundir en la divergència, la confrontació  i la divisió.

Ho fan vers una llengua, el català, desprotegida col·lectivament en el territori. Ho fan vers uns parlants, el catalano-parlants, que saben perfectament de la necessitat, riquesa i amplitud de mires que suposa la llengua castellana. Ho fan, sobretot, per continuar la tasca de colonització política-identitària que durant tants segles se’ls resisteix.

Més enllà de l’ús, de com ha de ser l’aprenentatge de les dues llengües, allò que molesta és l’abús.  El menyspreu, també en aquest terreny, cap a la pròpia comunitat en la gestió del tema lingüístic, intentant imposar des del poder que no ha estat correspost a les urnes, la progressiva precarització de la llengua catalana com a eix vertebrador també, de la identitat col·lectiva.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí