Llibertat i Progrés

Sergi Penedés.  Gerent d'empresa cultural
133

Estar a favor de la llibertat és estar a favor que el poble expressi lliurement el seu futur. És un dret mínim tan escarransit que fa posar vermell argumentar-ho políticament. I tanmateix, hi ha forces polítiques, socials i sindicals d’esquerres que s’hi oposen. Encara.

El 51% de catalans tenen decidit que diran sí en un referèndum sobre la independència. Són dades rellevants extretes del Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), d’aquest estiu: el 70% dels ciutadans que votarien a favor de la independència se situen a l’esquerra, l’11% a la dreta i el 17% es defineix de centre.

Ara que pel catalanisme la reforma d’Espanya és una via esgotada, que el pacte entre Catalunya i Espanya és una idea descartada, i que Espanya és un instrument no útil pel nostre futur, l’independentisme està en auge entre una bona part de la gent que mai no n’ha sigut i que optava per altres solucions.

En aquests moments, es produeix la paradoxa que el camí cap a la independència sigui comandat gairebé en exclusiva, o d’una forma molt majoritària, per una sola formació política. Hi hauria d’haver un cert reflex entre la composició social i les opinions als mitjans de comunicació, i sobretot, i és aquí on em vull centrar, una correlació amb les organitzacions polítiques.

Què passa amb les organitzacions polítiques? Són un reflex de la composició social de l’independentisme que ens indiquen les enquestes? Evidentment no. Què passa amb les esquerres al Parlament? Esquerra està pel dret a decidir i per la independència; Iniciativa no és independentista en el seu conjunt però està a favor que es pugui celebrar un referèndum; i el PSC, es nega encara a acceptar aquest mínim d’exercici democràtic, segons la posició oficial. No cal dir, que part de l’electorat, simpatitzants i militants socialistes eren pels carrers de Barcelona, l’Onze de setembre, reclamant l’estat propi.

Tothom necessita temps per resituar-se políticament, i els socialistes també, la realitat empeny i no s’atura. Un primer pas és acceptar la voluntat de la majoria i els mecanismes per poder-ho expressar. Sense subterfugis. El següent pas, contribuir a construir un Estat propi per tal de bastir una Catalunya diferent, més justa i igualitària: dues cares d’una mateixa moneda per la gent (independentista) d’esquerres.

No ens han respectat mai com a nació, ens hauran de respectar com a Estat. Aquest és un sentiment estès i majoritari a la societat catalana. És moment de ser molts, de ser majoria, de ser plurals i que les organitzacions d’esquerres hi contribueixin.

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí