‘Mataró, persones i carrers’, un llibre llargament esperat

Alexis Serrano.  Director Arxiu Comarcal del Maresme
362

El passat 17 de desembre presentàrem a la seu de l’Arxiu Comarcal, a Can Palauet de Mataró, el llibre Mataró, persones i carrers, catàleg de la mostra homònima que tingué lloc entre el 5 de setembre i el 21 d’octubre del passat any a les instal·lacions de l’Arxiu.

La sala d’actes era plena, l’Il·lustríssim Sr. David Bote, alcalde de la ciutat i el que els escriu feren els parlaments protocol·laris de rigor mentre que el periodista i escriptor Manuel Cuyàs es cuidà de fer la glossa de llibre i l’amic Santi Carreras, autor del llibre, destacà que és una obra col·lectiva en la qual han participa més de 200 persones, que han col·laborat aportant informació de les fotografies del fons custodiat a l’Arxiu.

Amb Mataró, persones i carrers, coeditat per l’Arxiu Comarcal del Maresme i l’Ajuntament de Mataró en col·laboració amb l’editorial Efadós, es cobreix una mancança historiogràfica. Sembla mentida que malgrat haver complert 60 anys de Premi Iluro, 35 de Sessió d’Estudis Mataronins i amb 30 monografies dins de la Col·lecció Caps de Bou, encara tinguem llacunes historiogràfiques. És cert que Mataró és una de les localitats de Catalunya i d’Europa més i millor estudiades per part dels nostres historiadors, però encara hi ha zones fosques.

Algunes d’aquestes zones fosques havien estat il·luminades, ni que fos fugisserament, amb els flaixos de les càmeres fotogràfiques de Santi Carreras Olivé, Santi Carreras Sajaloli i de Santi Carreras Suris, entre 1923 i 1982 (avi, fill i net). Sobretot els anys que van dels 40 als 70 del segle XX havien estat especialment poc tractats per la historiografia local. Amb aquesta història gràfica, Santi Carreras Suris (el net) publica moltes imatges d’aquells anys que la ciutat es “modernitzava” i s’estenia urbanísticament i demogràficament. Aquestes imatges foren preses majoritàriament del pare (Santi Carreras Sajaloli). Les fotografies exposades a la mostra foren objecte d’un taller d’identificació pel qual passarem més de 4.000 persones, moltes de les quals han permès identificar persones i ajudar als arxivers a millorar les descripcions del fons.

L’exposició va cloure i ara la ciutadania pot gaudir d’un magnífic llibre, però la feina continua, els arxivers seguim digitalitzant i descrivint fotografies i documents dels centenars de fons que custodiem i seguim compartint al portal dels arxius de la Generalitat de Catalunya “Arxius en línia”. Concretament i pel que fa a les fotografies, cada primer dilluns laborable de mes, seguim treballant amb la gent gran que de bon grat ens ofereix els seus records per enriquir les fotografies que encara resten anònimes. És una feina coral que requereix de la saviesa dels més grans i que sens dubte agrairan sempre aquells que ens succeiran.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí