Mataró redueix un 30% el consum de l’enllumenat públic en el darrer any

Text: Jordi Pujolar  // Foto: Olga Boix
277
Un carrer del centre de Mataró il·luminat amb tecnologia Led.

Mataró ha previst tancar l’any amb una reducció del 30% en el consum de l’enllumenat públic, el que suposa un estalvi de prop de 280.000 en la factura. Això ha permès al consistori afrontar amb recursos propis les inversions fetes en matèria lumínica i que encara quedi un romanent final d’estalvi net d’uns 60.000 euros. Aquests són els principals rèdits de la gestió de l’enllumenat que es fa a la ciutat, basada en la instal·lació de més bombetes led, la reestructuració de fanals en zones “sobreil·luminades” o la regulació telemàtica dels fluxos de llum durant les nits, entre d’altres. Les dades situen Mataró com la ciutat més eficient en gestió de l’enllumenat, segons un estudi de la Diputació de Barcelona.

En el darrer any s’han canviat a Mataró els llums de prop de 400 fanals per implantar-hi tecnologia led. Es tractava, a més, d’uns punts de llum que fins ara funcionaven amb dues bombetes de 100 volts cadascuna i, amb el pas als led, el consum per fanal s’ha reduït fins als 33 volts. Amb aquests ja són més de 1.000 els punts de llum que funcionen amb tecnologia LED a Mataró, d’un total de 16.500 que hi ha a la ciutat.

Un altre avenç és en relació a la regulació dels fluxos de llum. Gairebé la totalitat de l’enllumenat públic que hi ha a Mataró (un 97%) no funciona a ple rendiment, sinó que la intensitat de les bombetes es redueix de manera telemàtica un 30%, de mitjana, segons explica el cap de Planificació del Servei de Manteniment, Joaquim Sendra. D’aquesta manera s’ajusta el consum a l’ús real que es fa de la via pública.

En la línia d’estalviar raigs de llum innecessaris, també s’ha aprofundit en la reestructuració de lluminàries en zones considerades “sobreil·luminades”, especialment en zones verdes. Un dels canvis més significatius en aquest àmbit és el que s’ha fet, en diverses fases, al Parc Central. En total ja s’hi han suprimit uns 130 punts de llum i s’ha reduït la potència dels fanals, el que es tradueix en un estalvi del 73% del consum.

Aquestes són els canvis més destacats d’un conjunt de millores per a les quals s’han invertit 254.000 euros. Aquest cost, però, es compensa amb l’estalvi assolit enguany, que serà d’uns 280.000 a final d’any. Si a aquestes xifres se li sumen els diners rebuts en concepte de subvencions per part d’altres administracions -uns 37.000 euros-, resulta un saldo positiu net de 60.000 euros.

L’aval de la Diputació de Barcelona

Segons un estudi de la Diputació de Barcelona, la gestió de l’enllumenat que es fa a Mataró és la més eficient d’entre un conjunt de 18 grans ciutats que han participar en la mostra dels ‘cercles de comparació intermunicipal’, com ara Barcelona, Badalona, Terrassa, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Granollers o Manresa, entre d’altres.

Per segon any consecutiu, Mataró és la ciutat que té una millor tecnologia per a la gestió eficient de les instal·lacions, i també la ciutat que, proporcionalment, utilitza més bombetes LED. A Mataró representen un 8,28% del total, mentre que la presència de leds a la resta de ciutats és, de mitjana, de només un 1,84%. Tot i això, Sendra assegura que encara queda molt recorregut per fer en aquesta matèria.

Altres dades rellevants que es desprenen de l’estudi són les relacionades amb el cost de l’enllumenat. L’Ajuntament de Mataró només destina a l’enllumenat públic l’1,9% de la seva despesa corrent, i el cost anual per ciutadà és de 13,8 euros.

Llarga trajectòria

Actualment la majoria de ciutats disposen de sistemes de gestió eficient en gairebé totes les matèries, però el fet que Mataró se situï al capdavant del rànquing es deu a la feina que s’arrossega d’anys enrere, segons detalla Sendra. La gestió telemàtica, que permet modificar a distància l’horari d’encesa i apagada dels punts de llum, així com altres paràmetres de control, o la detecció de funcionaments anormals i avaries, es va implantar l’any 2006 i mica en mica s’han anat desenvolupant també aparells per detectar el robatori de cable.

D’altra banda, la presència de LEDS a Mataró data de l’any 2002, quan es va col·locar la primera làmpada artesanal al capdamunt de l’escultura Laia l’Arquera. Quan encara aquesta tecnologia no estava plenament desenvolupada, a Mataró ja es va construir un primer led casolà per mirar d’abaratir el cost que suposava el lloguer d’una grua per canviar la bombeta convencional cada vegada que es fonia.

En aquest sentit, segons una comparativa interna del Servei de Manteniment de l’Ajuntament de Mataró, entre els anys 1998 i 2009 el parc de l’enllumenat públic va créixer un 61%, mentre que el consum elèctric es va incrementar només en un 13%, una dada que reflecteix que tot i l’expansió de l’enllumenat, sovint, cap a noves zones de creixement urbà, el consum no s’ha disparat en la mateixa proporció.

Pioners en implantar tecnologia, com la telegestió

En els darrers anys, Mataró ha estat pionera en la implantació de millores tecnològiques, com la telegestió, la instal·lació de làmpades amb tecnologia LED, el desenvolupament d’aparells per detectar i evitar robatori de cable i el control del consum energètic. La telegestió permet modificar a distància l’horari d’encesa i apagada dels punts de llum i altres paràmetres de control evitant desplaçaments; detecta i transmet al servei de manteniment funcionaments anormals i avaries reduint el temps de reparació, i possibilita un seguiment del consum i d’altres paràmetres elèctrics de cada quadre per controlar la despesa elèctrica i augmentar la seguretat de les instal·lacions. Mataró va començar a implantar-la al 2006 i al 2007 tot l’enllumenat públic estava telegestionat.

Durant el 2012, aprofitant les actuacions pròpies de manteniment de l’enllumenat, s’han fet actuacions de millora de les instal·lacions per fer-les més eficients. El cost d’aquestes actuacions (254.642 €) ha estat àmpliament superat per l’estalvi que produeixen les millores, de manera que al 2012 s’estalviaran aproximadament 263.000 € de consum elèctric que, si s’afegeixen als prop de 14.000 € d’estalvi per la reducció de la potencia a contractar i als 37.511,49 € rebuts de subvencions d’altres administracions donen un saldo positiu net per l’Ajuntament de prop de 60.000 €.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí