Com més buida és l’existència, més soroll necessita

Albert Botta.  Professor de filosofia
199

La dèria per tot el que és nou forma part del marc mental del nostre temps. L’equiparació de nou i millor és un efecte col·lateral del capitalisme que posa la novetat en el centre de la producció. Schumpeter va denominar destrucció creativa al procés de fons que rau en la innovació: evolucionen els productes i, més estructuralment, canvia l’organització social. Així, el transport animal va deixar pas a la tracció mecànica obrint immenses possibilitats, o els models successius d’automòbil milloren prestacions, economia, seguretat, ecologia, etc. Val a dir que l’incentiu econòmic impulsa l’avenç científic i les seves aplicacions tecnològiques, i prestigia la innovació. Tot plegat ha fet que la idea de progrés, sobretot des de la Il·lustració, sigui un referent indefugible quan es reflexiona sobre el futur.

Tanmateix, poc hi ha de valuós en la novetat del que és pura moda. Posem per cas, un simple canvi de colors o de teixits de quadres pels de ratlles o llisos, només és consum i moure l’economia. En canvi, el bon disseny i la sorpresa creativa fan que els objectes útils siguin també plaents al gust, i no es redueixin a la mera novetat per la novetat. També l’obra artística -musical, plàstica, literària, etc.- suporta bé el pas del temps. Fins i tot creacions que en el seu origen segurament no tenien una intencionalitat artística -com pintures rupestres, eines tradicionals, ceràmica, etc.- sovint adquireixen un valor artístic com a evocadores d’un passat que és en l’ADN que ens fa com som.

La novolatria, en tant que delit psicològic del nou pel nou, menysté els condicionants que ens han fet com som. Potser és un concepte un punt pretenciós i bufat, per les llatinades novo i latria. Alhora, sona nyonyo i retro, potser per suggerir un valor superior de la tradició per la tradició. Sigui com sigui, retrata pla bé la superficialitat del nou pel nou, assenyalada per Maritain com el defugir el compromís existencial davant d’un mateix. D’aquí que la Filosofia critiqui la novolotria perquè no ens fa aprofundir en l’existència. En el mapa conceptual d’aquest defugiment hi ha consum, moda, fashion, trendy, hypster, take it easy, don’t worry-be happy, être à la page, o le dernier cri. Josep Pla ja va deixar anar irònicament que com més buida és l’existència, més soroll necessita. Paraules noves per a idees velles, algun retoc en les connotacions, però cap avenç conceptual.

Més continguts de Valors a: www.valors.org

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí