Més enllà dels presos polítics

Arpad Pou.  Membre de Termitas y Elefantes
210

Escrivia Michel Foucault a la seva obra Microfísica del poder (1980) que “la presó és l’únic lloc en el que el poder pot manifestar-se de forma nua, en les seves dimensions més excessives”. Si bé és cert que les presons, avui dia, no són com les coneixia Foucault, i que no estan tan nues gràcies al respecte a les normes; també és cert que, en alguns casos gens excepcionals, la idea foucaultiana de la presó s’aproxima perillosament quan parlem del DERT (Departament Especial de Règim Tancat) o cel·les d’aïllament. Ara que les presons formen part del nostre relat quotidià seria honest incorporar, entre les caixes de solidaritat, les anomalies morals, psicològiques i jurídiques que pateixen els interns en règim d’aïllament.

La presó de Can Brians 1, a Barcelona, ha registrat en tres anys els suïcidis de la Gina, la Raquel i el Lewis. Segons el Departament de Justícia de Catalunya, quatre persones s’han tret la vida entre gener i juny de 2018 a diferents presons catalanes. L’aïllament és un règim segons el qual els presos passen sols unes 21 hores tancats, amb només dues hores de pati. La Gina hi va passar un període de 74 dies seguits abans de suïcidar-se.

Organismes internacionals com el Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides recomanen que no es tanqui a ningú més de 15 dies per les seqüeles psicològiques irreversibles que pot produir l’aïllament a les presons. Segons el Síndic, qualsevol aplicació injustificada i desproporcionada seria un tracte inhumà. L’últim informe del Consell d’Europa i la Direcció General de Serveis Penitenciaris avisen que les presons catalanes se situen per sobre de la mitjana europea en nombre de suïcidis. Ja ho van dir Mandela i Dostoievski: “Si vols conèixer un país has de visitar les seves presons”. Doncs resulta que els nostres presos en són més de nou.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí