Millor si em dius Simon

Jesús González.  www.twitter.com/jesusgonnot
70

Con amor, Simon suposa la primera comèdia made in Hollywood amb un adolescent gai com a protagonista. I és la primera per molts motius. Call me by your name també era un cinta sobre despertars sexuals teenagers però era una co-producció britànica amb un toc arty. També és la primera en la que el prota és homosexual i no un acompanyant graciós del protagonista. Obertament homosexual? No, però això ja és una qüestió de l’argument. Simon viu en una casa fantàstica amb uns pares meravellosos. Va a l’institut i té una colla d’amics multiracials. Però Simon ha descobert que és gai i ho amaga a tothom, no arribant a imaginar què pot passar al seu col·le quan tothom se n’assabenti. Però la vida fa moltes voltes i tan fàcil (o no) que hauria estat dir-ho obertament, s’hauria estalviat molts problemes. I no seguim  per evitar fer spoilers.

Com a producció hollywoodenca, Con amor, Simon, té tots els tics d’una comèdia d’instituts: els nois i les noies, el baseball, les funcions teatrals, els directors carismàtics, els pares que es preocupen, els bullys… Res no canvia malgrat l’orientació del protagonista. I això és el que ha fet que es converteixi en un fenomen ja que es viu l’homosexualitat amb normalitat i humor, quan altres films de la mateixa temàtica presenten una visió més pessimista o fosca. La pel·lícula també presenta moments nous (alguns entranyables) com quan Simon surt de l’armari amb la seva amiga al cotxe, les cartes d’amor que s’envia amb un anònim quan imagina el rostre del seu enamorat epistolar i d’altres més durs on apareix la denúncia del bullying a l’institut. És cert que és una film americà comercial que presenta una sortida de l’armari en un entorn superfavorable i, per rematar, un inevitable Happy End. Però Con amor, Simon ofereix un camí fàcil per parlar del tema a les escoles o amb la família. I per poder-ho fer amb humor i tendresa, cosa que pot afavorir que molts adolescents (armariats o no) trobin les forces necessàries per superar l’homofòbia.

 

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí