Manu González (Hospitalet de Llobregat, 1974) va fer el seu primer treball periodístic entrevistant a Derrick May per fax el 1995 per a la desapareguda revista ‘aB’. Des d’aleshores, ha col·laborat amb ‘Qué Leer’ (on s’encarregava de la secció de còmic), ‘Guia del Ocio BCN’, ‘Trama’ i Hoy empieza todo (RN3), entre d’altres mitjans. Expert en còmic i literatura fantàstica, ha col·laborat amb editorials com RBA, Random House Mondadori i Círculo de Lectores. És conegut per haver estat cap de redacció de la desapareguda revista ‘Go Mag’. Actualment coordina la revista digital cultural Blisstopic.com i té un programa de ràdio de música i cinema, Phonobang, a Scanner FM. És també autor de ‘Dance’, una de les guies de referència ineludible sobre la música electrònica.
Pregunta obligada. Què hi trobarà el lector en el seu llibre?
Connexions, algunes molt evidents, unes altres no tant, entre mitologia, religió i els moderns superherois nord-americans. O com els mites troben petites bretxes en el subconscient per seguir vius a l’era pop del segle XX. El lector podrà descobrir la història dels superherois de tres maneres diferents: història dels personatges, història de la creació d’aquests personatges i la història dels mites que els van donar vida.
Els superherois dels còmics entronquen amb els mites?
Bàsicament, existeixen dos tipus de creacions superheroiques, les místiques i les científiques. I encara que les científiques intentin fugir dels mites o de la moralitat religiosa, existeixen personatges claus de la literatura clàssica com a Doctor Jeckyll i Mister Hyde (que es pot rastrejar en la creació del pobre Hulk) que són un bon exemple de dualitat religiosa bé/mal. Encara que el còmic de superherois americà tingui poc més que 75 anys d’història, és bastant complicat fugir de 3.000 anys d’històries i mites.
Podem parlar, però, d’una mitologia moderna, contemporània, en creixement, creada pels guionistes de còmics?
Clar, els mites muten i troben el seu lloc en noves mitologies actuals. Encara que ara siguin en personatges pop com Luke Skywalker, Neo de “The Matrix” i gairebé tots els superherois de Marvel o DC.
Per què en el seu llibre entrellaça les religions i mitologies amb els superherois?
Molts genis han intentat donar una explicació sobre per què tots els mites i religions són similars en diversos punts diversos de la geografia i història humana. Des dels estudis de la psique, el llenguatge simbòlic i l’inconscient col·lectiu de Carl Jung fins a les teoria del monomite i el camí de l’heroi de Joseph Campbell. Com a part de la literatura humana, els còmics de superherois també es nodreixen dels mateixos mites que alimenten les qualitats heroiques de la humanitat des de fa segles.
El treball és exhaustiu, per fer-lo quant de temps li ha dedicat?
He trigat un any a recopilar tota la informació del llibre, però només dos mesos a escriure-ho. He hagut de rebutjar alguns superherois i malvats per no fer-ho tan repetitiu.
