Mor l’artista de Vilassar de Mar Pere-Màrtir Brasó

Text: Redacció
69

El passat dimecres 8 d’agost va morir als 65 anys l’artista de Vilassar de Mar Pere-Màrtir Brasó. Brasó vivia i treballava a Mataró, on participava en l’activitat artística i cultural de la capital del Maresme. La seva trajectòria plàstica s’inicia quan va entrar de molt jove a l’estudi del pintor i pirogravador Josep Serra Manent, tot i que se’l pot considerar gairebé autodidacta. També va estudiar dibuix publicitari i, a començament dels anys 80, va treballar amb el reconegut pintor Pere Monserrat.

Segons també es destaca de la seva trajectòria artística (que podeu trobar completa al seu web: www.peremartirbraso.com), va comptar amb la influència de la cultura del còmic i va passar per diverses èpoques artístiques, durant les quals no va perdre el seu particular figurativisme. En el seu estil s’hi troben influències del surrealisme, impressionisme i expressionisme, amb un llenguatge molt personal, gestual i esquemàtic i unes obres que transmeten una viva emoció mediterrània. Posteriorment va realitzar pintures que tenien un grau d’implicació més alt en els mites actuals, com la denúncia de l’excés de culte al cos en el món occidental o les penúries socials al Tercer món, entre d’altres aspectes.

L’obra de Brasó forma part de diverses col·leccions d’art públiques i privades, entre d’altres llocs a Barcelona, Ginebra, Roma i Ljubljana. Des de 1983 que va fer exposicions individuals a nombroses localitats catalanes i va participar en més d’una trentena de mostres col·lectives arreu de l’estat.

El seu treball és una recerca constant. Va exposar, el 2002, a la Galleria Il Canovaccio de Roma la sèrie ‘Islàndia’, una visió personal dels paisatges volcànics i misteriosos d’aquell país que, com el Sàhara, el va captivar.

Després d’un any i mig d’estada a Tordera, torna a Mataró on comença la seva darrera sèrie, que barreja i sintetitza els seus darrers anys i retorna amb una forta implicació social. Alhora, amb el seu traç esquemàtic fa una crònica molt personal, irònica i dramàtica, dels temps actuals.

El maig de 2008 va presentar, a la Galeria Art22 de Girona, una mostra de les seves darreres etapes (“El bosc cremat”, “Animus Provocandi” i “Jo vaig ser-hi”), amb el nexe comú formal del blanc i negre. Hi desplega ironia i crítica social de fons. A partir de 2008 la seva pintura va tendint cada vegada més al minimalisme, a la reducció del color i l’anècdota.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí