Mora serà alcalde tancant tres dècades d’hegemonia d’un PSC que cedeix terreny a PxC

Joan Salicrú.  Periodista
532

Lariera48L’espectacular baixada del Partit dels Socialistes de Catalunya a Mataró va propiciar el passat diumenge dia 22 de maig que una Convergència i Unió enfortida amb un miler de vots respecte el 2007 hagi aconseguit un dels seus objectius a nivell català: l’alcaldia de la capital del Maresme, llargament ansiada per personatges de la talla de Ramon Camp, Josep Mañach o Joaquim Esperalba. Així, Joan Mora i Bosch serà el nou alcalde de Mataró després d’haver-se presentat per segona vegada a les eleccions municipals, aprofitant l’onada convergent a nivell nacional, i amb el gran dilema de pactar amb el PSC -–sense Baron, haurà de ser, segurament– o amb el PP de José Manuel López. Un canvi històric que el 22 de maig també es va produir a Girona i Barcelona, dos baluards de l’esquerra des de 1979 –de totes maneres, altres indrets igualment simbòlics pel PSC com Lleida, Tarragona, Terrassa o la propera Granollers van aguantar perfectament–.

Les previsions s’han acomplert en part, perquè CiU i PP pugen tots dos un regidor, mentre que ICV es manté i PSC i ERC baixen –les tendències que es veien a venir–. El que passa és que la intensitat d’aquesta baixada és superior a l’estimada: el PSC perd tres regidors i ERC els dos que tenia, de manera que la CUP es queda amb tota la representació institucional de l’independentisme a la ciutat. I curiosament, mentre el PSC cedeix tres regidors, la formació xenòfoba Plataforma per Catalunya entra al consistori de la capital del Maresme amb  el mateix nombre d’edils –el transvasament de vot és evident–. Les tendències, doncs, es confirmaven el 22 de maig i també la idea que el proper alcalde seria Joan Mora –pactant amb el PP o amb el PSC–, però l’ensulsiada del PSC va ser inesperada a la ciutat: queda per sota de CiU per primera vegada des de 1979. L’altre fenomen que la classe periodística ha estat incapaç de detectar és la irrupció amb força de la Plataforma per Catalunya, així com la capacitat de consolidació del vot de la CUP: la previsible pujada de participació –cinc punts més, finalment– semblava que posaria més difícil als de Xavier Safont-Tria mantenir el regidor, però els independentistes han aconseguit rendibilitzar molt bé la feina feta durant quatre anys i han pujat fins als 3.000 vots.

Els propers compassos de la política municipal es viuran ara respecte l’articulació del futur govern de la ciutat. Aquesta serà la primera i principal tasca de Joan Mora durant aquestes primeres setmanes, alhora que haurà de començar a posar en pràctica el full de ruta del consens, la col·laboració i l’escoltar a tothom que ha anat deixant anar durant la campanya i va repetir el dia 22 al vespre quan es van conèixer els resultats. Mora ha demostrat durant aquests quatre anys moltes ganes d’aconseguir el tomb a la capital del Maresme. Ara li toca demostrar una altra cosa: que les seves receptes per sortir de la crisi són vàlides i rebaixar l’atur mataroní del 21%, és a dir, visualitzar que el canvi ha arribat perquè la ciutat vagi millor del que ha anat fins ara.

Respecte la Plataforma per Cata-lunya, comença ara una altra tasca: és l’hora de desemmascarar tota aquesta operació política però fent-ho a partir dels arguments i de la veritat. Ara la PxC serà dins de l’edifici de LaRiera48, però serà qüestió –entre totes les forces de tradició democràtica i els mitjans de comunicació– d’anar desfent el seu discurs farcit de mentides, demagògia i populisme. A Joan Mora, com a nou alcalde, li tocarà liderar aquest procés, en el qual la ciutat es juga seguir sent digna del llegat d’acollida i convivència que ens han deixat els nostres avantpassats des de fa dos mil anys. Mora ha d’estar al capdavant d’aquesta tasca ingent, però tota la resta hem de participar-hi i treballar-hi. Ha arribat l’hora d’arremangar-nos. Mataró ens crida a capítol.