El moviment maker, una tendència a l’alça

Anna Lladó.  Periodista. www.annalladoferrer.com
112

L’escultor i dissenyador francès Gaël Langevin ha creat un robot que parla i interactua amb els humans. El més curiós és que totes les peces que el formen han estat impreses amb una impressora en 3D durant un mes i mig.

És un projecte que neix fruit de l’experimentació i que Langevin comparteix amb tot aquell qui vulgui descarregar-se del seu web les instruccions i el software per a imprimir el robot, sempre i quan tingui una impressora en 3D. El projecte beneficia principalment a escoles i universitats que porten a terme treballs de recerca o fan experiments amb la intel·ligència artificial.

Langevin es defineix com a maker i com a seguidor del moviment maker. El precursor d’aquesta corrent és el nord-americà Dale Dougherty, qui afirma que “els makers són una font de talent i idees”, “són persones innovadores que juguen amb la tecnologia”, sense saber necessàriament què estan fent o per què. I és aquí on sorgeixen innovacions que poden arribar a canviar la manera en què vivim, ens comuniquem o treballem. Un clar exemple en són els sectors de la informàtica i la telefonia mòbil.

Dougherty associa aquest moviment a l’aprenentatge de noves habilitats, la creació de coses noves, al fet de fer-ho en comunitat, amb l’ús de la tecnologia i a la solució de problemes. Assegura que els makers passen de ser únicament consumidors a ser-ne també productors.

Aquesta corrent, que reivindica que “tots som makers”, és a dir que tots podem fer “coses”, va començar el 2006 a San Francisco, amb la celebració de la primera Maker Faire. A dia d’avui en són centenars les ciutats que organitzen fires de makers a tot el món, per a exposar les seves creacions i difondre coneixements en benefici de la comunitat.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí