‘Mozart in the jungle’, bogeria musical

Rafa Navarro.  Periodista
103

La música és màgia, és disciplina, és un amor tan desmesurat com incomprensible per a molts. La música és un negoci però també una passió. Una vocació i una professió. Una professió, per cert, que només accepta els que atresoren talent i sacrifici. La música és tot això i molt més.

La música ha estat objecte de moltes mirades televisives al llarg dels anys, però una de les més desinhibides i oníriques és la premiada “Mozart in the Jungle” (Amazon Prime), que enguany estrena la seva quarta temporada. Capítols curts, frescos, amb el segell “indie” de la nissaga dels Coppola i un grup d’actors incommensurables, començant pel ‘boig’ Gael García Bernal i seguint pel ‘ressuscitat per a la causa’ Malcolm McDowell.

“Mozart in the Jungle” parla dels valors inherents a la música i a la professió de músic, a partir de narrar un dia a dia molt sui generis de l’orquestra simfònica de Nova York després de contractar l’enfant terrible de la direcció mundial. Una oboista amb ganes de fer el salt a la professionalitat, un director que es resisteix a fer-se gran i una gestora a mig camí entre el negoci i la passió que desperta la música completen un univers real i fantàstic a la vegada, sempre hiperbòlic i metafòric.

La sèrie passa ràpid, massa i tot, i aconsegueix fins i tot apropar-nos obres clàssiques que d’una altra manera serien poc més que inaccessibles per al gran públic. Un recull impagable de secundaris acaben convertint una producció que potser, sobre el paper, no aniria més enllà d’un quartet de cambra en una veritable simfònica, carregada d’un realisme màgic tan genuïnament llatí com el seu protagonista principal.

 

“Mozart in the Jungle” és refrescant, i tan profunda com estem disposats a acceptar. Una peça musical que passa suau i et deixa amb ganes de tornar-la a sentir un altre cop.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí