La llei d’economia sostenible: solució a la crisi?

07/01/2010 Xavier Casas Martínez Advocat de Bufet Casas-de Doria, S.C.P.

El passat 27 de novembre el govern espanyol va aprovar l´avantprojecte de Llei d´economia sostenible, destinada a canviar el model econòmic del país, anunciada com una “estratègia sostenible” i essencial per sortir de la crisi mitjançant una ferma aposta per l´impuls de la productivitat i el canvi del nostre model productiu i econòmic a partir de premisses bàsiques com el foment de les energies netes, la millora qualitativa de la educació i formació, la implantació d´un sistema urbanístic racional i no especulatiu o la internacionalització de les nostres empreses. Dit d´altra forma, canviar el creixement basat en el sector immobiliari i el turisme pel generat a partir del I+D+i (investigació, desenvolupament i innovació), l’òptima formació educativa i professional, la qualificació dels serveis i les energies renovables.

Les mesures que la llei pretén aplicar afecten molts i variats àmbits estratègics (transports, telecomunicacions, I+D+i, ocupació, vivenda, empreses, impostos, medi ambient, educació...) i modificaran un gran nombre de normes.
Ho aconseguirà tot això aquesta llei òmnibus? La tasca no és gens fàcil. Per començar, la seva creació no ha estat fins al moment consensuada com seria desitjable amb la resta de partits polítics, autonomies i agents socials, quan la situació actual de crisi més aviat sembla aconsellar una clara posició unitària respecte això.

Pensem també que totes aquestes mesures precisaran d´un important fons de finançament, tant públic com privat. Serà necessària la creació d´un fons públic d´inversió (ja projectat) i la implicació efectiva de la banca en la seva integració.

Amb tot, no hi ha dubte que l´escenari en què ens trobem mereix un tractament extraordinari i continuat a efectes de revertir l´actual situació de creixement estancat, desocupació i dèficit tecnològic i d´innovació per un ferm procés de capitalització tecnològica, major liberalització del sector de serveis, contenció de la despesa pública i el dèficit fiscal i la internacionalització del teixit empresarial. Els reptes són grans i les exigències, moltes; raons més que suficients per començar a treballar conjuntament en la direcció correcta, lluny de les desavinences exhibides en la IV Conferència de Presidents Autonòmics, per posar un exemple. Tant de bo aquesta llei sigui un encertat punt de partida.