Un total de 22 empreses ja han manifestat la intenció d’instal·lar-se a TecnoCampus Mataró-Maresme (TCM) un cop acabin les obres el tercer trimestre d’aquest any al Rengle. Programes educatius i de voluntariat o la mecanització per als sectors d’alta tecnologia i aeronàutica, són alguns dels sectors empresarials.
Cal sumar-hi les propostes d’estudis universitaris com un grau en Infermeria o un postgrau en Guionatge de ficció, entre d’altres. El TCM pren forma. Hem reunit la presidenta de la fundació TCM, la regidora de l’Ajuntament de Mataró, Alícia Romero (PSC), i el director general de l’ens, perquè ens expliquin algunes de les principals claus del projecte.
“TCM és un espai d’emprenedoria i innovació en el qual confluiran la riquesa del món del treball i les empreses, les escoles universitàries i els centres d’innovació del coneixement”, explica Alícia Romero. Afegeix que les claus d’aquest projecte estan en “crear una xarxa d’agents d’innovació d’empreses que permeti avançar cap a una economia innovadora, canviant el model a través del coneixement”. Sobre el terreny, però, això suposarà que TCM serà una plataforma que posarà tots els recursos a l’abast d’emprenedors i talents, ajuntant els esforços de l‘administració i les empreses en un mateix espai molt ampli. “Un dels grans objectius seria provocar empreses”, destaca Romero.
“Quan començarà la posada en marxa?”, li pregunto al director general de la fundació TCM, Antoni Uix.
“No hi ha desviacions del calendari d’inauguració, que el setembre ja estiguin al Rengle les tres escoles universitàries (EUM, EUPMT i Escola Superior de Ciències la Salut). I la resta d’entitats, entre setembre i octubre”, assegura. Sobre la qüestió de l’impacte de la crisi en el projecte, Uix explica que “la situació ha permès ajustar els preus de les obres i que aquestes siguin en millors condicions, en un moment que es fa un esforç per fer un salt qualitatiu, ajustant-se a les realitats financeres”.
Per la seva banda, Romero recorda que un 30% del pressupost de TCM són subvencions, entre les quals destaquen les de l’Estat i la resta d’ingressos propis, a través de les matrícules universitàries i les empreses. “Esperem anar a més”, explica la presidenta. Una dada, aquesta, a la qual Antoni Uix afegeix que en el projecte, actualment, hi treballen unes 150 persones i té un pressupost anual de 8 milions d’euros.
Les 22 empreses que han firmat preacords per instal·lar-se al TCM són un bon resultat per a la presidenta de la fundació. “Ens ha sobtat la resposta. Superarem el 50% d’ocupació d’una de les torres del TCM aquest any. Això vol dir que tenim un bon producte, valorat pels empresaris de fora que el visiten”, afirma Romero.
Una altra de les qüestions és el que suposarà el TCM per a la comarca. Municipis com Premià de Mar, Pineda de Mar, el Masnou o Alella, entre d’altres, s’han mostrat interessats per treballar en el projecte. “El parc tecnològic es troba ubicat entre Barcelona i Girona. Tenim una dinàmica territorial que hem d’aprofitar, emmirallar-nos en els altres territoris, relacionar-nos i fer xarxa amb tot el món”, defensa Romero.
Aquest aspecte també és clar per al director general de TCM, relacionar-se i fer xarxa amb el món, convertir-se en un element d’emprenedoria i en un parc tecnològic de referència internacional. “És una qüestió d’oferir bons productes i una xarxa que fomenti l’intercanvi”, comenta Uix, que afegeix que ja es participa en reunions i trobades per fomentar el contacte.
Plantejo una altra qüestió: “Com s’adapta l’oferta formativa de TCM al món laboral?”
En aquest cas, una de les claus de la resposta és que l’oferta formativa de TCM amplia les àrees de coneixement i crea un nou centre adscrit a la Universitat Pompeu Fabra en l’àmbit de les ciències de la salut. “Promovem la formació de la infermeria després d’analitzar el mercat laboral i veure que hi ha demanda, apropant-nos a les empreses”, explica Romero.
Per la seva banda, Antoni Uix destaca que “estem adaptant els graus formatius al mercat i augmentant l’oferta de la semipresencialitat per acostar la titulació d’Administració d’Empreses i Gestió de la Innovació al món laboral, en sintonia amb les noves TIC i els nous temps”. Afegeix que les àrees de coneixement estan molt vinculades al món de l’empresa: mecànica i electrònica, audiovisual, turisme...
La presidenta de TCM comenta que també es vol “facilitar la formació qualificada en una comarca que no en té un índex massa alt” i valora l’impacte en el món laboral d’unes 3.000 persones (pendent d’estudis definitius), quan estigui en ple desenvolupament. “Hi haurà llocs de treball de nova creació i d’altres que no”, diu Romero.
D’altra banda, el Parc Científic i de la Innovació TCM es concep a partir d’un model radial. “Quan el Rengle estigui en funcionament no deixarem l’espai de Vallveric, som el node d’una xarxa que anirà creixent en altres llocs i que donarem confiança als agents productius del món, facilitant la dinàmica de les empreses des del Maresme”, assegura Uix.
“De fet, som una plataforma de relació que posa les condicions per generar la dinàmica. Creiem que hi ha prou talent perquè surti bé, facilitant la cooperació entre empreses i universitat”, afegeix Romero.
Com artèria principal del seu projecte, TecnoCampus Mataró-Maresme té convenis d’adscripció a les universitats UPC i UPF i ofereix vuit graus (un de nou, el d’Infermeria), quatre postgraus (un de nou, el de Guionatge de Ficció) i dos màsters oficials de la UPF. La presidenta de TCM destaca el postgrau de Guionatge de ficció, per formar futurs guionistes, amb professors d’alt nivell i el màster d’Emprenedoria i Innovació, amb professors de reconegut nivell internacional. D’altra banda, Caixa Laietana s’ha implicat molt en el patrocini d’aquest darrer màster, entre altres accions amb beques per als estudiants per finançar el 50% de la matrícula.