El futur de l’N-II

04/03/2010

OPINIÓ

Sota l’eslògan “Prou morts. Seguim sent un punt negre”, el passat diumenge 7 de febrer la Plataforma Cívica Camí Ral va fer un acte en memòria de l’alcalde premianenc Jaume Batlle, mort fa tres anys en accident de trànsit a l’N-II, i per la reivindicació d’un passeig marítim. En el tall reivindicatiu de la carretera al seu pas per Premià de Mar, hi van intervenir l’alcalde del municipi, Miquel Buch, i el president de la Plataforma Cívica Camí Ral, Rafel Anguera. A tots dos els hem demanat un article perquè donin el seu punt de vista sobre la situació actual de la carretera.

Què faran els polítics amb l’n-ii? i amb el peatge?
L’Estat espanyol va prendre la decisió política de traspassar la titularitat de la via que ocupa l’N-II a la Generalitat de Catalunya (li va passar el mort). Aquesta última, sense haver-s’ho pensat dues vegades ni haver analitzat suficientment la situació, va acceptar-ho. En contraprestació s’ha dotat el traspàs amb una minsa suma de 400 milions d’euros, per tal de construir la variant de l’N-II. En el protocol de traspàs signat (que encara no s’ha fet públic) sembla que no es preveu el traspàs de titularitat del traçat traspassat als municipis, ni dotació econòmica necessària per transformar-lo en un passeig. En cas que la titularitat es mantingui de la Generalitat, es convertirà en una via de comunicació interurbana amb els pobles de la comarca i amb Barcelona i el municipi no podrà actuar en el sentit de reduir els carrils de circulació i ampliar la zona de vianants de cara a un passeig marítim; la circulació no minvarà gaire i ens trobarem en una situació pràcticament igual a la present. En un hipotètic cas que la Generalitat traspassi la titularitat al municipi hauria d’acompanyar-se d’una dotació pressupostària suficient per tal de reconvertir la via en un carrer urbà i en un passeig. En qualsevol cas el municipi podria actuar dràsticament reduint els carrils a un de sol i amb mesures dissuasives com la reducció del límit de velocitat al mínim. El model a seguir podria ser Badalona.
Hi ha un estudi recent, que encara no s’ha fet públic, que informarà de quin serà el traçat de l’N-II entre Barcelona i França. Sembla ser que la Generalitat opta per fer passar la nova carretera N-II pel Maresme i mantenir el peatge de la C-32. Això seria catastròfic, ja que la nostra comarca no admet una nova via de dos carrils per sentit, que trinxi encara més el territori de la nostra comarca d’escassa amplada i densament urbanitzada. Aquesta nova N-II s’ha de fer passar per fora de la nostra comarca, sense cap excusa. A més, s’ha de tenir en compte el cost de l’expropiació dels terrenys actualment afectats pel projecte, entre els quals hi ha sòl agrícola, industrial i urbà; la construcció de l’autovia, les obres d’harmonització amb l’autopista C-32 i la disminució dels ingressos del peatge haurien de facilitar l’alternativa d’un acord amb ACESA per tal d’alliberar un peatge que fa més de 40 anys que suportem.
Per altra banda, el Maresme Nord i Sud necessita una via de comunicació interurbana i amb Barcelona. És per aquesta raó que la Coordinadora de Plataformes No N-II del Maresme demana el rescat del peatge C-32, el més antic de l’Estat, i transformar l’autopista en autovia, amb els accessos necessaris a cada poble, fent d’aquesta, la via interurbana de la comarca (no l’N-II). Rescatar el peatge està valorat en uns 300 milions d’euros.
Suposem que el govern està protegint interessos econòmics d’ACESA (recordem que està integrada majoritàriament per La Caixa i per ACS) i quan parla, no està mirant pels interessos dels ciutadans del Maresme sinó en clau político-econòmica. Per què serà?
La Coordinadora de Plataformes No N-II del Maresme seguirà reivindicant sense descans el que la societat civil demana:
- FER FORA L’N-II
DEL MARESME
- UN PASSEIG MARÍTIM
- LA C-32 GRATUÏTA PER
A TOTHOM i que absorbeixi el
trànsit comarcal que actualment
passa per la “nacional”.
Com s’aconsegueix tot plegat? Doncs, amb una DECISIÓ POLÍTICA. Només cal que els polítics de torn que ens governin així ho decideixin. Penseu-ho a l’hora de votar si ens tenen en compte o no.

Rafel Anguera
President de la Plataforma Cívica Camí Ral i un dels portaveus de la Coordinadora No N-II del Maresme

N-II: quan el vent s’enduu les paraules
Fa pocs dies, centenars de premianencs tornàvem a reclamar la pacificació de l’N-II al seu pas pel Baix Maresme. Una imatge que ja s’ha fet molt habitual entre nosaltres i que des de fa anys s’ha anat repetint, sempre amb un seguiment important per part dels ciutadans i amb el sentit comú i el civisme com a denominador comú. Però, malauradament, aquests esforços no han donat els resultats esperats i l’N-II segueix essent un punt negre dins el mapa de carreteres. I això vol dir que alguna cosa està fallant.
Quan la societat demana quelcom amb tanta insistència, no té cap sentit que les administracions mirin cap a una altra banda. Vivim un moment en què els ciutadans ja estan tips de fer d’espectadors i volen dir-hi la seva, i l’obligació dels polítics és escoltar-los. En aquest sentit, a Premià de Mar tenim en marxa un pla de participació ciutadana que fins ara ja ha permès que els premianencs hagin pogut opinar sobre diversos temes de rellevància per al municipi. I la valoració, fins ara, ha estat força positiva.
En el cas de l’N-II l’opinió majoritària és prou clara: els ciutadans del Maresme necessitem amb urgència una alternativa a l’N-II que sigui segura, relativament ràpida i, sobretot, gratuïta. I mentre no arribi aquest moment, la C-32 ha de deixar de ser de pagament o ha d’oferir importants descomptes als maresmencs. Paral·lelament, s’han d’ampliar els accessos a la C-32 per tal de fer-la més accessible. I, finalment, s’ha de vetllar pel bé del territori i s’ha de buscar una fórmula totalment respectuosa amb el medi ambient.
Però els dies passen i ningú no mou fitxa. La tasca dels polítics i de les administracions comença per saber escoltar què ens diu i què ens vol dir la societat. Però quan es tracta de l’N-II, sembla que les paraules se les emporti el vent.

Miquel Buch i Moya (CiU)
Alcalde de
Premià de Mar