Pa amb tomàquet

Ferran Planell.  Escriptor
355

Ell era forner, dels d’abans, treballava més quan era fosc que no pas de dia. A trenc d’alba, amb la feina enllestida, sempre sortia a fer una cigarreta a la porta de la fleca. Era un ritual que a més li permetia saludar la Francesca.

Ella regentava una parada de verdures al mercat i s’hi posava molt d’hora. El seu gènere era el bo i millor de la plaça. Portat directament dels horts de son avi, al taulell. El primer que feia quan es llevava, era pensar en com la miraria el Ramon quan la saludés.

Amb el pa amb tomàquet garantit, donades les feines respectives, tothom va trobar d’allò més natural que el flirteig acabés en noces. Hom podia no estar d’acord amb si el millor embotit per acompanyar-lo era aquest o aquell altre, però ningú discutia que el centre de tot bon esmorzar era la conjunció d’allò que cadascun d’ells aportava de forma tan natural al matrimoni.

Malauradament amb el pas dels anys la relació va anar minvant. Cada cop anava més de mal en pitjor. I no, no era pas per culpa de la rutina com en la majoria de les parelles, no, el que a ells els passava era quelcom molt més de fons. Els tomàquets ja no sucaven com cal. Dia rere dia, quan ella insistia que no era culpa dels tomàquets, que el problema era la qualitat de la molla, ell s’enfurismava d’allò més. Ho van provar tot per tal de salvar el vaixell, fins i tot de torrar el pa per veure si així raspava millor el tomàquet. No hi va haver res a fer. El divorci va esdevenir inevitable.

Als matins sempre penso en aquesta història. Entenc tan bé el que els va passar al Ramon i la Francesca. Jo també ho he provat tot, i res. Quan acabo indefectiblement amb la llesca mig sucada i les restes del tomàquet espelegat entre els dits, fins i tot arribo a comprendre que, davant la dificultat, hi hagi establiments d’hostaleria que optin pel pinzell —per més que, i vull deixar-ho ben clar, no deixaré mai de considerar aquesta tècnica com un sacrilegi.

La pregunta resta a l’aire: És culpa del pa o del tomàquet?

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí