Paragentilicis dels pobles del Maresme

Alexis Serrano Méndez.  Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme
185

Un malnom és un nom o sobrenom que es posa a algú partint d’algun defecte, vici o qualitat. Sembla ser que la natura dels malnoms és exògena, això és, motivada no tant pels locals sinó pels habitants de les localitats veïnes que pretenen fer escarni d’un defecte o d’una situació digna de ser motiu de broma. Si bé inicialment eren motiu de befa, actualment són un element de pàtina d’antiguitat i els veïns els llueixen amb orgull, per bé que hi pot haver excepcions (no a tots ens agrada que ens diguin polacos o catalufos).

Potser pel tarannà murri dels seus habitants, el Maresme és un cas curiós, ja que gairebé tots els pobles tenen motius o malnoms a mode de gentilici, com semblantment fins fa poc tenien tots els individus o si més no les famílies i les cases. La modernitat ha fet naufragar els motius familiars i els àlies personals, però no ha succeït el mateix amb els malnoms dels pobles (paragentilicis), que han perviscut i amb molt d’orgull són objecte de gala del propis vilatans, que fan del motiu gentilici un senyal d’identitat.

A poques comarques es troba tanta afluència de malnoms de pobles com al Maresme. Tanmateix, a la comarca han fet fortuna els apel·latius que hom ha donat als habitants de la ciutat comtal. Als generals malnoms de “camacus” o “pixa-pins” també els hem afegit el malnom d’“escuracassoles” per llur fama de garrepes i d’“escarbatons”, pel fet que abans el seu estiueig coincidia amb l’època de la recollida de patata (les famoses Mataró Potatoes!) i de la proliferació de l’escarabat que li era endèmic. Per assimilació d’idees, amb la patata crescuda hi havia sempre l’escarabat igual que els estiuejants… el malnom aviat fou servit.

Un dels fets que ha permès mantenir el record dels nostres paragentilicis és el fet d’haver perviscut la lletra d’una cançó que els entesos fan recular al segle XVIII. Es tracta de la Cançó del pilot. De la seva lletra es conserven diferents versions i tot fa pensar que es remunta a l’època que els nostres pescadors feien el sardinal al sud de França. En aquesta cançó trobem les notícies més reculades que afirmen que entre d’altres, a Tiana són saltamarges; a Premià són garrafons; a Vilassar Penja-Ases; a Cabrera vint-i-un lladres; Cap-de-Bou els de Mataró i a Sant Pol gent de manta. Si m’ho permeten, en futures entregues n’anirem parlant.

COMPARTIR

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí