El Passeig de Baró de Viver o el de la República?

Margarida Colomer.  Historiadora
193

Fa un temps que alguns ajuntaments s’han proposat canviar noms de carrers que fessin referència a la monarquia borbònica o el franquisme. Aquesta gestió es fa de manera democràtica, d’acord amb la Comissió del Nomenclàtor on tots els grups polítics hi són representats.

A Argentona han canviat el nom del Passeig del Baró de Viver pel del Passeig de la República. Com és natural hi ha hagut discrepàncies. Alguns veïns consideren que el Baró de Viver havia dignificat el poble per ser un personatge de categoria. Anem a veure qui era aquest baró.

El seu nom en realitat és Darius Rumeu i Torrents, el títol de baró l’obtingué el 1901 com a diputat provincial per Mataró i president de la Diputació de Barcelona. Estudià dret i es dedicà a les empreses familiars, a les finances i a la política. La fidelitat monàrquica de la nissaga dels Rumeu va perdurar inalterablement fins temps històrics recents i tingué el seu màxim exponent en el segon baró de Viver, Darius Rumeu i Freixa (1886-1970), afiliat a la Unió Monàrquica Nacional des de 1919, i tingué una llarga intervenció política en els esdeveniments històrics de la capital catalana en la primera meitat del s. XX. Fou regidor del Consistori barceloní l’any 1920 i el 1924 i alcalde entre 1925-1929. Durant el règim de Primo de Rivera, assumí la cartera de cultura de la Mancomunitat, de la qual també en fou sotspresident i es dedicà a contribuir a la dissolució d’aquesta institució.

Com a monàrquic encapçalà el moviment civil de suport als militars sollevats el 1936. La connexió entre la fracció de l’exèrcit compromesa a Catalunya en el cop militar i els elements civils es va fer la darrera setmana del mes de juny de 1936 i la reunió es va tenir en la seva mansió del Viver, a Argentona.

Després de la guerra civil fou conseller privat d’en Joan de Borbó i visqué intensament la pugna entre el comte de Barcelona i el general Franco per restablir la monarquia a Espanya.

Malgrat les seves discrepàncies amb el franquisme, això no el va destorbar al seu desenvolupament personal. Fou president del Banc Hispano Colonial, formà part del consell dels Ferrocarrils de Catalunya i del consell regional de Banc Central, i vicepresident de la Companyia Espanyola de Petrolis. El seu poder econòmic li va servir per tenir un estatus que no li va treure la Dictadura militar del general Franco.

El que no podem negar és que el baró de Viver era monàrquic i sempre va estar al costat dels que manaven durant el franquisme.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí