¡Piratas! (Peter Lord, 2012)

Jesús González Notario.  Crític i historiador de l'art
334

¡Piratas! s’ha estrenat finalment a les nostres cartelleres. Sempre que una producció de l’Aardman aconsegueix fer-se un lloc és motiu d’alegria. Es tracta d’una productora britànica d’animació que ja fa més de 20 anys que crea fantasies de plastilina en moviment. De les mans de Nick Park i Peter Lord, el seus responsables, han sortit cintes com Chicken Run/Evasión en la granja, El xai Shaun però, sobretot, l’entranyable parella de Wallace i el seu fidel gos Gromit (Los tecnopantalones, Un esquilado apurado o La maldición de las verduras). Amb aquest impressionant currículum, són uns excel·lents competidors de la Pixar/Disney als qui, en més d’alguna ocasió i com a bons corsaris anglesos, han robat algun que altre premi Oscar.

¡Piratas! suposa un compendi de l’estil de la casa Aardman: històries tronades, plenes d’humor molt british, personatges encantadors i ben definits, enginyosos gags visuals… Tot això i molt més ho trobem a la cinta que dirigeix Peter Lord, una gran producció animada en stop-motion que explica la història d’un pirata desafortunat i sense botí que lluita per esdevenir l’home de l’any. Però els guionistes, apel·lant a la intel·ligència del públic, faran que els protagonistes es creuin amb personatges com Darwin i les seves investigacions evolucionistes o la reina d’Anglaterra que odia a mort els pirates. Bona animació que combina la plastilina amb la més moderna infografia i grans quantitats d’humor i intel·lgència. ¡Piratas! mereix un brindis amb una bona gerra de grog per demostrar que l’enginy i la imaginació sempre seran més importants i, per altra banda, fer empal·lidir els creadors de la nissaga de Piratas del Caribe.

COMPARTIR

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí