“Plataformes com Netflix han fet que la tele deixi de ser una subclasse de la cultura”

Text: Cristina Moral / Clack  // Foto: Pol Alfageme / Clack
233

Marc Cartes (Andorra la Vella, 1970) és un actor de televisió andorrà, conegut sobretot pels seus papers com Salvador Borés a la sèrie ‘Laberint d’ombres’ i el de Julià, el veterinari de ‘Ventdelplà’. El 1994 va encetar els culebrots de TV3, que diu que és com si fos casa seva, amb ‘Poble Nou’, després d’haver participat també a ‘Oh Europa!’. Actualment interpreta l’Andreu, un dels personatges principals de la telenovel·la ‘Com si fos ahir’, la nova aposta i relleu de ‘La Riera’ a la sobretaula de TV3. L’entrevistem a l’edifici Imagina d’Esplugues, al camerino de perruqueria i maquillatge d’on es grava la sèrie, just en una hora que té lliure enmig del rodatge.

Com és agafar el relleu de ‘La Riera’, després de vuit temporades?
És un repte. La Riera tenia una colla d’espectadors disposats a aguantar i seguir. Les sèries quan comencen necessiten un temps; la gent s’ha d’acostumar als nous personatges. Al principi, el més difícil és fer àgil la presentació dels personatges i la relació que tenen entre ells. Un cop tens tots els personatges situats, és mes fàcil seguir el fil argumental. Per tant el més complicat és l’inici, arrencar la sèrie.

Creu que el seus papers tenen perfil semblants? En què s’assembla Marc Cartes a l’Andreu?
Normalment sí. Em donen papers de “ligón” a qui li costa trobar sentimentalment la seva parella. Però això passa molt als serials de televisió. És veritat que aquest punt sempre me l’han intentat posar. També m’han donat algun paper de dolent que jo crec important. Però sí, he fet mes personatges de seductor que no pas de dolent. Amb l’Andreu [el seu personatge a ‘Com si fos ahir’], pel que vaig veient -a part que ell és un home separat i jo estic feliçment casat i molt enamorat de fa molts anys i la meva vida familiar està molt ben estructurada-, som molt semblants. Cada guió que arriba veus coses amb què emmirallar-te, i pensar si actuaries igual o diferent a com ho fa el teu personatge. Però no hi ha massa distància entre Marc Cartes i l’Andreu.

Li agradaria, doncs, que li donessin més papers de dolent?
De moment el que m’agradaria, i molt, és que aquest personatge durés molt, que tingués una llarga vida. Però potser després de l’Andreu, sí. Tot i que podria passar que em donessin un personatge dolent amb qui no m’ho passés be fent-lo. Hi ha molts tipus de dolent. Això sí: m’ho vaig passar molt bé fent el Salvador Borés i repetiria, evidentment.

Les sèries quan comencen necessiten un temps; la gent s’ha d’acostumar als nous personatges

En una entrevista a Rac1 deia que hi havia molt bon rotllo entre l’equip. Ara que ja han passat uns mesos des que van començar a gravar, hi ha rols establerts entre l’equip?
Segueix tot igual, és un equip on, els que som més protagonistes, tots tenim les mateixes edats, les mateixes vivències. Podem tenir el mateix nivell de conversa. Hi ha bon rotllo, ens coneixem de fa molt temps. És com aquest grup d’amics que surt a la sèrie. Potser no érem tan amics tots junts, però si que hi havia ja amistats entre gent de l’equip.

Deu estar molt agraït a TV3 perquè és el que l’ha projectat sempre com un actor de primer nivell, no? Es sent com a casa treballant aquí?
És casa meva, sí. Estic encantat de treballar aquí. Desitjo no haver d’anar mai a treballar a un altre lloc, fora de Catalunya. Si hagués de marxar a Madrid, em faria molta mandra. Aquí estic molt bé, com a casa.

Cada mitjà busca el seu lloc. La televisió, des de fa un temps, ja l’ha trobat.

Què en pensa de les noves plataformes per visualitzar sèries com Netflix, HBO, filmin.cat. N’és usuari d’alguna? Quines sèries segueix?
Doncs tinc molt mala relació amb les sèries: no en veig cap, no estic enganxat a cap sèrie. No he vist ni ‘Lost’ ni ‘Juego de tronos’ ni res… Com a espectador necessito que vagi tot més ràpid. A més, visualitzo com col·loquen les càmeres, com està fet i com ho deuen fer a nivell tècnic… Em passa que, de cop, s’acaba la seqüència i m’he perdut amb què ha passat o què han dit. M’agrada molt la part tècnica de la televisió i aleshores em perdo, me’n vaig darrere les càmeres. Em costa enganxar-me. Però l’existència d’aquestes plataformes la trobo fantàstica. És com anar a la biblioteca i triar el llibre que vols. També aquest tipus de plataformes fa que la tele ja no estigui vista com una subclasse de la cultura. Sobretot de la cultura audiovisual, sinó que se situa en un primer nivell com ho ha estat el cine durant molts anys.

Quina és la situació de la televisió vers el cine o el teatre?
Està pujant, gracies a poder descarregar-te o mirar-ho per Internet. Ha trobat un camí on està ascendint i és bo. Potser d’aquí uns dies serà el cinema, qui trobi un camí o una manera de tornar a pujar. És com tot, cada mitjà busca el seu lloc. La televisió, des de fa un temps, ja l’ha trobat.

Tinc molt mala relació amb les sèries: no en veig cap, no estic enganxat a cap sèrie

Com es grava una sèrie d’entreteniment, perquè la gent es distregui, davant el moment polític que vivim? És possible abstreure-se’n? Com ho estan portant?
Ho vivim com qui ven pa o pinta una façana. La feina és la feina. Tots anem als estudis, suposo, amb la ràdio posada i escoltant com està el moment polític. La gent, quan té una estona, pot anar a manifestar-se, si vol. I a qui li toca treballar, doncs… treballem i anem fent, com a totes les feines.

Creu que l’actor s’ha de posicionar, en termes ideològics i/o nacionals? Pot dificultar la relació amb els espectadors o fins i tot amb els actors que potser no pensin igual i dificultar la seva connexió amb ells? O justament és al revés?
No necessàriament, tothom és lliure de fer el que vulgui. Justament a les manifestacions d’aquests últims dies el que s’està reivindicant és la llibertat. Per tant seria molt estrany que jo, que estic a favor de la llibertat, digués què s’ha de fer o què no s’ha de fer. El que si és cert és que la gent no s’ha de deixar influenciar per les cares conegudes sinó pel que diuen aquestes cares conegudes. El fet que una cara coneguda i que et caigui simpàtica determini el teu pensament… què vols que et digui. Com tota la gent que opina, hem de reflexionar davant les nostres vivències i decidir que és el que és millor fer.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí