‘Polifonia Basca’ radiografia el País Basc cinc anys després del final d’ETA

Text: Redacció
79

El periodista Antoni Batista, el principal especialista en temàtica basca a Catalunya, és el protagonista de Polifonia Basca, documental que reflexiona sobre la situació de present del País Basc, cinc anys després de l’anunci del final de la violència d’ETA, i que s’emetrà al Sense Ficció de TV3 el dimarts 11 d’abril.

Batista ho fa de la mà de les persones que, durant els seus anys de corresponsal, van esdevenir fonts periodístiques i que posteriorment han traspassat aquest llindar per esdevenir amics seus. El documental pretén, doncs, a partir de la “polifonia de fonts” que Batista ha usat com a bandera periodística per parlar del conflicte de la forma més afinada possible, reflexionar sobre com ha canviat el País Basc i cap a on es dirigeix després de la superació de l’etapa violenta, en termes de convivència i reconciliació.

Així, entre els entrevistats hi figuren el lehendakari Juan José Ibarretxe, el fundador d’ETA Iulen de Madariaga, el líder de Sortu Arnaldo Otegi o l’ex vicelehendakari Ramón Jáuregui, així com els periodistes Martxelo Otamendi i Bingen Zupiria –ara conseller de Cultura i Mitjans del govern basc–. Les converses inclouen personatges com el filòleg Ramon Etxezarreta, l’escriptor Kirmen Uribe, el mestre Sainz Alfaro, director de l’Orfeó Donostiarra o el bisbe Juan Maria Uriarte, mediador en les converses de pau 1999 a Zurich. El documental es clou amb una conversa entre Batista i Rosa Lluch, filla de l’exministre socialista assassinat per ETA el 2000.

A Polifonia Basca, Batista analitza la situació actual al País Basc en tant que periodista català, des de la distància crítica que li dóna el fet de tenir un punt de vista ni basc ni espanyol. Una visió que enllaça amb la proposta de la productora Clack, que veia necessari analitzar com la societat basca ha anat cicatritzant les ferides provocades per cinquanta anys de violència armada. “Volíem copsar com la societat basca està digerint el final d’ETA. Està sent, la voluntat de girar full, més gran del que s’albirava?”, es pregunten Joan Salicrú i Ariadna Vázquez, codirectors de la peça. L’audiovisual indaga també sobre com s’està construint “el relat de la pau” al País Basc: “És un relat compartit en una societat que encara avui està dividida i que ha patit tant de dolor o, pel contrari, un relat que serveix per seguir alimentant les dues parts del conflicte?”.

Formalment, Polifonia Basca es construeix a mode de simfonia, amb cinc moviments  vinculats cadascun d’ells a un tema que Batista interpreta al piano, amb arranjaments seus. Són: El País Basc, de Raimon; Agur Jaunak, popular basca; Eusko Gudariak, de José María de Gárate; Sorterriko Koplak,  poema de Joseba Sarrionandia musicat pel cantautor Mikel Laboa; i Habanera, de Xabier Lete.

El documental, de 64 minuts de durada, es va emetre a mitjans d’octubre a Euskal Telebista, la televisió pública del País Basc, i compta amb el suport de l’Institut Català Internacional per la Pau.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí