Pose

Jesús Gonzàlez.  @jesusgonnot
428
La sèrie ‘Pose’ i el documental ‘Strike a pose’ estan disponibles a Netflix.

L’any 1990 Madonna llençava a l’univers el seu videoclip Vogue i amb ell presentava un “nou” estil de ball. Novament l’ambició rossa ens estava fent creure que ella era la genuïna descobridora del Voguing (com ara fa, suposadament, amb el Reggaeton). Aquest moviment, realment, havia nascut a Nova York de forma paral·lela al Breakdance, els graffiti i el Hip hop, però per ser un fet cultural provinent de món negre LGTBI va ser el més silenciat. El Vogue no és només una manera de ballar, és tota una cultura al voltant dels desitjos i anhels de la raça negra de pertànyer al món blanc benestant del anys 80. El regnat del multimilionari Donald Trump i l’apogeu kitsch de sèries com Dinastia o Dallas. Centenars de negres estatunitencs, la majoria trans o homosexuals, que no volien participar en la violència del Hip hop, van començar aquest nou moviment més vinculat a la música House.

L’element més destacat del Vogue és el ball amanerat inspirat en les revistes del cor, en els posats de les seves models i en els modelets de l’alta costura francesa. Un cop per setmana, després d’una dura setmana en treballs explotadors o prostituint-se als carrers, les models es trobaven en sales de ball per realitzar els seus combats. Això va quedar ben registrat en una meravellós documental titulat Paris is Burning (fàcilment localitzable amb subtítols a Youtube), on ens fan partícips d’aquests combats de models, així com de les difícils condicions de vida per a la comunitat trans i gai en la Nova York dels 80. Un documental que van veure i es van voler apropiar, entre d’altres, Madonna i Malcolm McLaren (també descobridor dels Sex Pistols).

Un altre aspecte interessant del Voguing eren les Cases o House, on una mare acollia persones que els trobava al carrer i els educava i els ajudava a canvi de participar, posteriorment, en les batalles del diumenge. En el seu documental En la cama con Madonna, veiem com la mateixa cantant exercia de Mother, una mica postissa i explotadora, dels seus ballarins, amb conseqüències nefastes per a alguns d’ells (vegeu l’emotiu documental Strike a Pose). Per sort, més recentment, l’herència del Vogue i de Paris is Burning ha quedat recollida en una excel·lent sèrie, Pose, un calc d’alguns personatges del documental originari però també una sèrie (la segona temporada tot just acabar de finalitzar) que reflecteix l’ambient de l’esplendor dels combats, la misèria dels carrers novaiorquesos i la dignitat d’un estil de vida ara reivindicat. Pose, a més, suposa un hite en la producció audiovisual: més de 100 persones del seu equip tècnic i artístic són transsexuals, demostrant a Hollywood que els paper trans poden ser perfectament interpretats i amb èxit per persones d’aquest col·lectiu. La sèrie suposa un pas endavant en la dignificació d’un col·lectiu maltractat.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí