Primera diagnosi de l’Economia Social i Solidària

Ateneu Cooperatiu del Maresme.
144

Històricament s’ha considerat Mataró i el Maresme un territori amb gran tradició cooperativa, on s’han donat experiències no només de creació d’aquest tipus d’empreses sinó també de creació d’una xarxa d’intercooperació i solidaritat entre elles.

Però fins al moment no existien dades recents que permetessin construir el mapa de l’Economia Social i Solidària a la comarca. Aquest dèficit era una de les fites que es va marcar l’Ateneu Cooperatiu del Maresme, que treballa en la línia d’interactuar amb els agents econòmics i els col·lectius socials de la comarca, quan es va posar en marxa el passat mes de gener.

Així, segons l’estudi elaborat durant aquestes mesos s’ha pogut certificar que al Maresme existeixen actualment 110 cooperatives, la majoria de les quals tenen la seu a Mataró. N’hi ha més al Baix Maresme (Argentona, Cabrera de Mar, Vilassar de Mar, etc.) que no pas a les poblacions de l’alt Maresme (Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, etc.) i, per tipologia, entre les cooperatives destaquen les de treball associat (essent un 80,90% del total), seguides de les agràries (10%), les de consum i usuaris (7,27%) i les de serveis (1,81%). Les més minoritàries són les marítimes o les d’ensenyament.

Pel que fa l’activitat econòmica principal de les empreses es pot afirmar que la majoria d’empreses cooperatives del Maresme s’ubiquen en el sector dels serveis, ja sigui serveis a les persones, a les empreses o bé culturals. Així mateix, pel que fa el sector específic, la majoria d’empreses es dediquen al comerç a l’engròs o al detall, seguides de les activitats professionals científiques i/o tècniques i de l’educació.

Finalment, en relació a l’antiguitat, es pot veure com la creació de cooperatives a la comarca del Maresme ha seguit un ritme bastant lineal, amb un 52,44% entre cooperatives històriques i consolidades –més de deu anys d’existència– i un 47,53% entre cooperatives joves i de nova creació.

Les cooperatives són el principal referent de l’Economia Social i Solidària però no l’únic ja que sota aquest paraigua s’hi inclouen també associacions, fundacions, mutualitats i societats laborals, de les quals n’hi ha 214 a la comarca.

Més enllà d’això, l’estudi posa de relleu que existeixen altres formes de cooperació social emergents i sense formalització jurídica en diversos àmbits que tracten d’aplicar els principis propis d’aquest tipus d’economia. Exemples d’això en serien els horts comunitaris dins l’àmbit de l’agroecologia, els fons de crèdit col·lectius, els mercats i xarxes d’intercanvi o bé els equipaments de gestió comunitària autogestionats, entre d’altres experiències col·laboratives i comunitàries.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí