Quan ens convé, ens distraiem

Ramon Domingo.  Psiocòleg
58

Dis-traiem, traiem de dins? O ens fiquem cap a dins o ens ho traiem del davant? Millor no pensar-hi!

Però de què ens distraiem? En que no hem de pensar? Dues premisses, que canviant l’interrogant per un signe d’admiració (!), serien les consignes de la nostra societat actual: no penseu i distraieu-vos que la vida és curta!!!

I com ens deixem distreure i ens cansa tant pensar? Elemental benvolgut Watson! Per la supervivència de l’espècie ! No podem estar sempre amatents per quan passi la caça per davant i la puguem matar… i menjar. Més ben dit: l’atenció a aquells aspectes que ens fan sobreviure és molt aclaparadora, demana concentració i anàlisi i treball. D’una banda, cal saber per on sortirà “la bèstia” (l’amor, el treball, l’economia, la política…); i per l’altra, quina part em tocarà a mi (sou, vivenda, drets, salut…)

Ah!, però també som una espècie “d’aprofitats”: si algú caça per mi, ja trobaré la manera de “pagar-li”. I ens hem fet tal embolic, que massa vegades ja no sabem si som la presa o el caçador, el productor o el “jefe”, o totes dues coses a l’hora. I llavors ens quedem preocupats per no saber què fer ni qui som. De nou, ens convé distreure’ns, com una manera de posar una certa distància entre la preocupació i la solució.

Fins hi tot el fet de distreure’ns i no pensar-hi, s’ha convertit en font  de riquesa, en una preuada caça que ja no ens permet decidir què ens agrada per distreure’ns i què ens convé pensar per deixar de pensar.

Ves que aquest període de vacances, temps per  distreure’ns, no ens el converteixin  en una nova preocupació!

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí