Per què les coses no van pel camí que jo vull?

Anna Masachs Milá.  Espai Terapèutic Maresme
75

Quantes vegades ens hem fet aquesta pregunta, oi? I és que moltes vegades, sense adonar-nos, ens trobem exigint que les coses siguin com nosaltres volem que siguin.

És normal que ens sentim frustrats quan, per exemple, un projecte que pensem amb molta il·lusió no aconseguim materialitzar-lo; la frustració (o obstacle entre els desitjos i la realitat) és normal i forma part de la vida. També és lògic sentir-se contrariat i una mica trist davant de qualsevol esdeveniment negatiu que ens passa.

Però hi ha persones que davant de qualsevol inconvenient, problema o error que apareix en el seu camí es senten fatal, dient-se molt sovint com de terribles i horroroses són les coses que li succeeixen: “Per què em passa això a mi? No puc suportar-ho!”. Aquest tipus de pensaments fa que aquestes persones se sentin molt irritades, profundament tristes i abatudes.

És lògic sentir-se així? Realment, hi ha alguna raó per creure que les coses haurien de ser de forma diferent al que són, al marge de com sigui d’injusta o desafortunada la situació actual de cadascú? És clar que és normal que hi hagi determinades condicions o persones que no ens agradin, però el que no és raonable és que ens sentim pertorbats perquè la realitat sigui la que és.

A vegades seria agradable que les coses fossin de diferent manera, o que tinguéssim el que esperem de la vida, en lloc del que en realitat tenim. Però el fet que seria agradable que fos així no el transforma ni ens dona raons serioses per plorar quan no és així. La vida és com és, mantenir una actitud exigent pel que fa a la realitat sobre com ha de ser condueix a més sofriment que benefici.

Què podem fer per afrontar les circumstàncies frustrants de la vida d’una manera més sana i sobretot útil?

  • Preguntar-nos: “Realment, això que m’ha passat és tan horrorós que no ho puc suportar?”. Moltes vegades tendim a terribilitzar la situació desagradable, en lloc de veure-la com “desafortunada”, “negativa” o “frustrant”.
  • Qüestionar l’exigència: “Realment, la meva conducta és més eficaç si sóc exigent?”. La veritat és que com més exigents siguem menys eficaços serem a l’hora d’afrontar la situació; una actitud calmada ens ajudarà moltíssim a l’hora de buscar solucions alternatives per millorar la circumstància desagradable, si n’hi ha.
  • Acceptar que el que no depèn de nosaltres no ho podem canviar. I és que, quan les coses no són com ens agradaria que fossin, hem de lluitar per canviar-les; algunes vegades ho aconseguirem, d’altres no. Però quan és impossible canviar-les (de moment o per sempre), el que sovint passa, l’única cosa sana que es pot fer és resignar-nos amb el nostre destí i acceptar les coses com són.

Quan aprenem a tolerar les situacions frustrants que, irremeiablement, la vida ens depara, aprenem també que podem ser feliços tot i que no totes les coses són com volem que siguin.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí