Què és la MPOC i com podem minimitzar els seus símptomes

Laura Bertran.  Fisioterapeuta. Residència i Centre de Dia El Mirador de Mataró
212

Diversos estudis han demostrat que els programes d’exercicis i la fisioteràpia motora i respiratòria milloren la capacitat aeròbica, el patró de respiració, la força muscular i la qualitat de vida a les persones grans.

Quan tenim els pulmons sans, la respiració és natural i fàcil. Inspirem i espirem amb el diafragma, fent aproximadament el 80% de la feina per omplir els  pulmons amb una barreja d’oxigen i altres gasos. I després espirem el gas residual (CO²).

El diafragma és el múscul principal de la inspiració. Quan el diafragma no funciona a plena capacitat, el cos comença a fer ús dels músculs accessoris del coll, esquena, espatlles i pit per respirar. Això es tradueix en nivells més baixos d’oxigen i menys reserva per a l’exercici i l’activitat.

El diafragma assumeix un doble paper com a múscul respiratori i múscul postural (a través de la seva influència en la pressió intraabdominal). L’estabilitat lumbar i pèlvica depèn de la coordinació entre el diafragma, el sol pèlvic i l’abdomen transvers. Aquests músculs s’activen abans dels moviments intencionats per establir una base estable.

Els trastorns del patró respiratori poden contribuir a restriccions musculoesquelètiques a l’alterar el control motor (com restringir la caixa toràcica o la columna toràcica, el que limitarà el rang de moviment de l’espatlla) i comprometre l’estabilitat del tronc, provocant major risc de caigudes i dolor lumbar.

En els pacients amb malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), el diafragma no funciona tan bé i es fan servir els músculs accessoris. Amb el temps, la MPOC condueix a una disminució progressiva de la funció física i mobilitat a causa de la major dificultat per respirar (dispnea) i la pèrdua d’oxigen en la força muscular. Causant també problemes d’equilibri i risc de caigudes, i més en les persones que requereixen oxigen suplementari.

Quan la MPOC s’acompanya d’un pes corporal excessiu, la respiració pot ser més difícil. El pes excessiu també pot inhibir la capacitat d’exercici i disminuir la qualitat de vida en general.

És important fer una bona rehabilitació pulmonar, inclòs l’entrenament amb exercicis utilitzant equip específic, com la cinta per caminar, la bicicleta estàtica o el cicloergòmetre (per millorar la resistència cardiovascular). S’ha demostrat que els exercicis d’enfortiment amb peses i els exercicis de respiració amb els llavis frunzits i la respiració abdominal milloren la dificultat per respirar, la qualitat de vida i les estratègies per enfrontar la MPOC.

 

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí