En record de tres persones que ens han deixat, per la seva vinculació amb el Maresme

Text: Redacció
217

Josep Miquel Modolell i Ros va morir el passat 22 de desembre als 96 anys. Fill predilecte de Cabrera de Mar i prohom del municipi, on havia estat l’impulsor de la Font Picant, coneguda també com el Manantial Modolell i des d’on es feia la coneguda Aigua de Cabrera. Va fer donació del jaciment de Can Modolell a la Fundació Burriac. Aquest espai és avui en dia visitable i força representatiu de la riquesa iberomana del municipi i va ser un important pas cap endavant en la dinamització del patrimoni local. Pel que fa a la seva vessant com a historiador, va desenvolupar una intensa activitat als treballs de recerca local i comarcal. En són una bona mostra la seva obra memorialística ‘Pel camí del mig: de Cabrera a Mataró’, en dos volums; la novel·la ‘Vi amarg’; l’assaig ‘Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme’, escrit juntament amb Ramon Coll i ‘Converses amb Mossèn Pere Ribot’. Modolell va desenvolupar també una intensa tasca per investigar la història del seu municipi, Cabrera de Mar.

Esther Juan i Ortega va morir el passat 4 de gener als 77 anys. Va ser junt a Lluís Lligonya una de les impulsores de Televisió de Mataró, des dels seus inicis pioners a la Galeria Tertre, durant els 80. S’encarregava de la publicitat i era un dels puntals en el projecte, molt incipient en aquells anys i que aniria creixent i desplegant-se. L’Esther va continuar treballant-hi quan la televisió es va traslladar a Can Marfà, vinculant-hi la seva trajectòria professional una vintena d’anys, fins que es va jubilar, després de la mort de Lluís Lligonya, el 2007.

L’Esther Juan era la vídua de l’artista Josep Maria Rovira-Brull, un dels creadors més representatius del Maresme i autor de l’escultura Laia l’arquera, a Mataró. Va compartir intensament amb ell els anys d’activisme polític del final del franquisme i inicis de la democràcia, vinculats al PSUC, alhora que ella descobria junt al seu company un món efervescent que entrellaçava la política i la intel·lectualitat, la música com el jazz, la pintura, la literatura, la cultura… Valenta, directa i activista, era una lliurepensadora que expressava les seves opinions amb plena llibertat i que va realitzar una important feina per impulsar el mitjà televisiu comarcal des de la discreció.

Antoni Subirà i Claus va morir el passat 7 de gener a Premià de Mar als 77 anys. Exconseller d’Indústria i fundador de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Amb una llarga trajectòria política vinculada a la construcció de la Catalunya contemporània, juntament amb Miquel Roca i Junyent, Antón Canyelles i Jordi Pujol, va ser un dels ideòlegs de CDC en la clandestinitat. Un cop instaurada la democràcia, va ser diputat per CiU al Parlament durant les quatre primeres legislatures. Des de 1982 a 1989 va ser el portaveu parlamentari del grup de CiU, i en aquest any va ser nomenat conseller d’Indústria i Energia, càrrec que va ocupar fins a 1996, quan el departament es va reestructurar, passant aleshores a ser conseller d’Indústria, Comerç i Turisme fins a 2002.

Nascut a Mataró el 1940 era fill d’una família d’industrials. El 1962 es va doctorar en Enginyeria Industrial a la Universitat Politècnica de Catalunya. Casat amb Josefa Comas, cosina de Pujol. Entre el 1979 i el 1988 va ser president del consell d’administració del diari ‘Avui’. Des del 2010 era membre del Patronat de la Fundació Enciclopèdia Catalana, i el gener del 2016 va ser nomenat president de la Fundació Enciclopèdia Catalana. Aquell mateix any també va assumir la presidència del consell d’administració del grup d’empreses, encapçalat per Enciclopèdia Catalana.

 

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí