La relació entre futbol i família

Jaume Mora.  President del Consell de l’Esport Escolar de Barcelona
146

Darrerament hi ha tendència a responsabilitzar a les famílies dels incidents violents que succeeixen als camps de futbol, exposant-ho com un fet nou i que va a més. Quan jo feia esport de nen, els meus pares no em van acompanyar mai als partits, l’assistència d’adults era escassa i els conflictes sorgien també esporàdicament.

Cal posar en valor que, a diferencia d’èpoques anteriors, actualment són milers els infants que cada cap de setmana participen en les diferents lligues escolars i federatives i milers les famílies que van amunt i avall per acompanyar els seus fills i filles implicant-se en aquestes activitats. Sense el seu esforç seria impossible tenir les xifres de participants que s’assoleixin any rere any.

L’evolució i el creixement d’aquestes activitats ha suposat un canvi social, que ha fet que alguns col·lectius incorporin des de fa anys mesures i canvis per treballar la formació en valors dins l’esport. L’esport no és bo ni dolent per si mateix, depèn de l’enfocament que li donem. Pot ser una eina de transmissió de valors, eina potent de cohesió i de transformació social, eina de pacificació… però no sempre és així.

Es diu que és el futbol és l’esport que genera més conflictes, però cal tenir en compte que també és el que més fitxes mou, el més popular i el que té més visibilitat i referències, positives i negatives, als mitjans de comunicació.

Calen tres condicions perquè l’esport com a eina educativa doni fruits: una metodologia que sigui inductora de valors, un adult de referència amb el coneixement suficient per aplicar aquesta metodologia i una intenció clara perquè l’esport no sigui un fi en sí mateix, sinó molt més que un joc o una activitat física. I aquí també tenen el seu paper i són importants les famílies.

La vida és conflicte i l’esport forma part de la vida, la qüestió és cal evitar conflictes? O cal gestionar conflictes? Penso que cal aprofitar el potencial de l’esport per ensenyar, per donar eines als nens per tal que aprenguin a gestionar aquests conflictes, que se’ls troben en el terreny de joc, però que formen part de la pròpia vida.

Estic satisfet quan als partits dels meus fills veig que ells i els seus companys compten amb un al·licient més: la família. Val a dir que la majoria de les famílies tenen clar el seu paper i són positives per al conjunt de les activitats. Cal no criminalitzar a tot aquest col·lectiu pel mal comportament d’uns pocs.

Si optem per aprofitar l’esport com a eina de transmissió de valors i d’eines per a la vida, estarem incidint directament en els nens i nenes, en les seves famílies, en el seu entorn, en definitiva en el conjunt de la societat.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí