República

Ferran Planell.  Escriptor
293

Ara que tornarem a ser una república, podrem capbussar-nos en el mar de la normalitat. Ignoro quan llargues i tempestuoses jornades ens depararà l’anunciat canvi de temps que ens ve al damunt. Les previsions difereixen en la separació i els valors de les isòbares, però no hi ha cap prestigiós meteoròleg que interpreti un mapa sense un bon garbuix d’aquestes. Plourà, segur; i els ruixats vindran acompanyats de llamps i trons. Fins i tot alguna collita es podrà malmetre amb els efectes d’una calamarsada.

Però res serà ni tan diferent, ni molt menys pitjor, que els tants i tan sobtats aiguats que han xopat el nostre país dins d’aquest llarg hivern de més de tres-cents anys.Han intentat sumir al nostre poble en un llot humit, esperant que el reumatisme encarcarés els moviments de la gent que el conformem. Però, no se n’han sortit.

En la història més recent, qui més qui menys ha sofert dolor en els seus ossos, en els seus muscles, en les seves articulacions. I si no ha estat en els seus o en les seves pròpies, perquè l’edat els ha dispensat, encara és ben present en la memòria de tots el que van patir pares, avis, besavis… I per si no n’hi hagués prou, en els darrers anys, més vells o més joves, tots hem tastat el tracte del menyspreu.

Venen mesos on la xafogor ens temptarà a ser mandrosos, però ens haurem d’eixugar la suor i seguir endavant més decidits que mai. Sense por a endinsar-nos en la tempesta, perquè aquesta serà d’estiu, serà intensa, però curta, i quan s’esvaeixi haurà refrescat l’ambient per a deixar pas a dies assolellats plens de bonança.

Per molt que s’alcin veus dient que a on anem, que així no es va enlloc, el camí està traçat ja fa temps i farem el seu últim tram amb pas decidit. Aquest cop no hi cap l’ “ara no toca”. Perquè no ens quedarem ancorats al passat i direm SÍ al futur. No enterbolirem l’avenir dels nostres fills, dels nostres néts, i direm SÍ al progrés. No seguirem vivint en la submissió i direm SÍ a la llibertat. No pidolarem més a qui s’entesta a empobrir-nos i direm SÍ a allò que és nostre.

Tornarem a ser república perquè senzillament així ho volem com a poble i perquè a cap poble li calen reis.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí