Ruïnes modernes

Consol Prados.  Sociòloga
119

Als afores d’una ciutat em trobo una promoció d’habitatges a mig construir. Són cases unifamiliars adossades, i ara abandonades. Han començat a créixer herbes a les voreres dels nous carrers urbanitzats, buits, i tinc dubtes si els fanals funcionen o no quan arriba el vespre. Són les ruïnes modernes.

Es va fer somiar a la gent sobre un mapa de promocions. Un mapa de colors com a paradigma de l’ascensor social. No, el progrés que es venia no era la millora de l’educació, ni la cultura, ni els espais comuns (i em refereixo tant als espais físics com als espais democràtics). No, el progrés que es venia era individual i immobiliari.

Ara, totes aquestes ruïnes modernes se’ns manifesten com la frustració del somni trencat. Signe de deteriorament, de decadència, de quelcom insostenible… És el que passa quan el somni es basa en tangibles subjectes als vaivens dels interessos del capital (immobiliari en aquest cas) i no en el creixement, individual i col·lectiu, de la igualtat d’oportunitats.  Però el capital es continua movent i continua albirant sobre la ciutat possibles peces. Noves víctimes, com els residents en zones antigues o històriques, en edificis amb manca de rehabilitació per falta d’inversió, que són comprats per fons financers per convertir-los en apartaments cool, per a turistes, o per als fills de les classes benestants que havien marxat a la perifèria de la ciutat dispersa, o per a les classes també benestants estrangeres. Això que se’n diu gentrificació.

La meva troballa amb aquesta ruïna moderna coincideix amb una notícia que ha passat pràcticament desapercebuda: només es recuperaran uns 14.000 milions d’euros dels més de 50.000 que es van posar a les mans dels bancs per al seu rescat. Diners públics. Si la crisi va ser motivada per una falta d’ètica total, la seva gestió no ho és menys i les desigualtats socials comencen a ser estructurals.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí