Ruta: Santa Magdalena

Text: Josep Grau (Montaltrek)  // Foto: Mari Carmen Areales
95

Si tot Montserrat ens impressiona per les seves roques punxegudes, la pau que es respira pels camins interiors i les seves vistes aèries, encara és més gran un lloc que faríem sobresortir d’aquest conjunt, Santa Magdalena. Amb una mica de sort, a primera hora del matí, tenim un mar de núvols a sota nostra i allà a la llunyania, sobresurten les crestes dels cims més altius. Durant el recorregut trobarem:

Ermita de Sant Miquel: Es va reconstruir el 1994, ja que degut als incendis ocorreguts a la muntanya de Montserrat, va quedar malmesa; i en aquesta ocasió, varen ser afegits els pòrtics per protegir els pelegrins de la pluja.

Ermita de Sant Joan: Va ser construïda aprofitant una balma. Es considerava com l’ermita més ben orientada de totes, amb bones vistes i estàncies espaioses; per aquest motiu, aquí es retiraren alguns abats del monestir els últims anys de la seva vida.

Escales de Jacob: Són 91 escalons, construïts amb paciència, picant a la roca per a poder donar accés des del Pla de les Taràntules a Santa Magdalena. La vista que se’ns ofereix des de la part superior de l’escalinata és formidable i ens recompensa de l’esforç esmerçat.

Santa Magdalena: Es va aixecar aquesta ermita en el lloc en què hi havia un castell, i en el 1498 es va reconvertir en ermita. Actualment, sols en podem apreciar les ruïnes com alguna cisterna d’aigua i algun tros de mur. Va ser destruïda per l’exèrcit francès el 1812.

Itinerari: Circular. Durada: 3 h. 45 min. Desnivell: 420 m. Distancia: 7’1 Km.
Track a wikiloc: Santa Magdalena – Pla dels Ocells – Santa Anna.

COM ARRIBAR

Per a més tranquil·litat és interessant pujar a Montserrat amb el cremallera, i un cop arribats, agafem la pujada que porta a les antigues cel·les, ara inhabilitades. I des d’allà, a l’ ESQUERRA, surt el camí empedrat, que porta a Sant Joan. Anem pujant aquest camí molt ben senyalitzat i tot gaudint del paisatge. Poc abans de l’ermita de Sant Miquel, tenim un trencall que ens porta a la Creu de Sant Miquel, en uns 15 minuts anem i tornem. I veure la impressionant balconada, bé s’ho val.

Un cop arribats a l’edifici de l’estació del funicular de Sant Joan, hem de continuar pels rètols que posa Sant Joan i continuem pujant en direcció a Sant Onofre, que des de aquí ja el veiem. Passat Sant Onofre i després d’un repetjó del camí, ens enfilem a LA DRETA protegits per una barana de fusta; arribem a un petit pla i continuem pujant, ara per unes escales que per fi ens porten fins a la bauma que, en temps pretèrit, havia estat Sant Joan.

Continuant el camí, arribem a una porta feta amb totxos; la travessem i sortim a un camí estret i aeri amb vistes fenomenals, que ens recompensen de l’esforç que hem hagut de fer per pujar. Al final del camí, ens trobem amb les Escales de Jacob, que hem de pujar i un cop a dalt, seguim un petit tros cap a LA DRETA, fins trobar un corriol que puja cap a L’ESQUERRA i posa MIRANDA DE SANTA MAGDALENA. Recordem aquest punt, que després hem de tornar-hi.

Pugem i trobem les ruïnes de Santa Magdalena, continuem pujant fent una mica de corba cap a l’esquerra per un corriol poc marcat i, en menys de 50 metres, ja estem al cim, a la Miranda de Santa Magdalena, on podem delectar els nostres ulls amb el paisatge que tenim al davant.

Una volta ja hem imprès les imatges al nostre cervell, iniciem la tornada; anem pel mateix camí que hem vingut fins el rètol que deia Miranda de Santa Magdalena i continuar a L’ESQUERRA, per un corriol que baixa pel mig del bosc, fins a trobar el camí més ample que porta a Sant Jeroni i que prenem en direcció ESQUERRA.

Observem ara que al nostre pas, podrem veure la típica vista de Montserrat en què es veu el monestir a baix de tot al fondo, entre dos enforcats. Fent camí, observem al davant nostre, les roques de L’Elefant, La Prenyada i La Mòmia. Veiem al altre banda l’ermita de Santa Anna, cap a on ens dirigim. Trobem un Mirador que bé val la pena parar-hi una estoneta. La roca que ens queda a la nostra esquerra, és La Gorra Frígia.

Passat el mirador, estem alerta, ja que a 50 metres, surt a LA DRETA un corriol molt poc marcat i en forta baixada que hem de seguir. (És important trobar aquest punt, ja que sinó la sortida s’allargaria 1 hora i mitja). Anem baixant, travessem una torrentera seca i fem cap al Pla dels Ocells, que és una placeta ben marcada, amb una escultura i d’on surten molts camins.

Hem d’agafar el que posa Santa Anna i seguir-lo. Arribats a una cruïlla que diu Plaça de Santa Anna, seguim recte endavant, en direcció al Monestir. Si ens desviem pel camí de la dreta, en uns 100 metres, podem contemplar la vista de La Miranda dels Ermitans i després tornar enrere, fins a la cruïlla en què ens hem desviat i seguir cap al Monestir.

Al cap de poc passarem pel Pas dels Francesos, unes escales que no s’acaben mai més, i tot seguit ja ens faltarà molt poc perquè seguint el camí, sortim al monestir de Montserrat, al peu del cremallera.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí