Salut o malaltia

Jordi Vicent I Pallarès.  Acupunturista
172

És curiós que al llarg de la nostra vida, la societat en general i els responsables de la salut en particular, ens han ‘educat’ i parlat de dos possibles estats: ‘o estem sans o estem malalts’, per tant qui està sa ha de treballar, ha de rendir al màxim, per contra, qui està malalt, ha d’anar al seu metge. Aquesta és una consideració errònia, ja que encara que sembli paradoxal, curiós i estrany, la gran majoria de persones ens passem molt de temps de la nostra vida en un estat que no és ni el de salut ni el de malaltia. Aquest estat no ens l’han ensenyat, ningú ens l’ha esmentat, no el coneixem, és totalment un estat desconegut per a nosaltres. No ho podem entendre, i és en aquests moments on un, en intentar prendre consciència sobre el seu estat, ens diu: “no sé què tinc, no ho entenc, no tinc res, no em troben res, però no m’acabo de trobar bé”. Aquesta situació és molt freqüent, ens passa cada dia; si ens escoltéssim una mica més, cada dia ho podríem dir, i repeteixo, és un estat desconegut per a la majoria de la població.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, l’estat de salut es defineix com “correcte benestar, correcte equilibri entre les parts física, psíquica i social de l’individu; i no només l’absència de malalties”. Així doncs, ¿qui té salut en la nostra societat?, on aquest equilibri és molt fràgil, molt eteri, i per tant l’estat de salut és gairebé utòpic.

En aquesta zona de desconeixement, hi ha les disfuncions, les alteracions funcionals; és la zona de les pre-malalties, on encara no hi ha cap malaltia instaurada, però d’aquest estat, si no fem res, es poden derivar totes les diferents patologies. És en aquest moment on apareixen signes i símptomes tan freqüents com: estrenyiment, insomni,  ansietat, contractures musculars, trastorns en la glucosa o del colesterol, entre d’altres. Aquest és un gran moment de prendre consciència que si l’organisme, per si sol no pot reajustar-se i tornar a un estat de major normalitat (salut), hem d’ajudar-lo a reprendre aquest camí; és el moment on les teràpies naturals tenen un paper essencial: acupuntura, homeopatia… …. Aquestes són, entre d’altres, les teràpies específiques per a aquestes freqüents etapes de la nostra vida, on “no tinc res, però no em trobo bé … “.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí