Sobre la manifestació del 26A

Xavier Godàs.  Alcalde de Vilassar de Dalt
144

En els dies transcorreguts entre els atemptats i la manifestació del 26-A hi ha hagut una eclosió d’opinions sobre el perquè de tanta crueltat: estupefacció per la joventut i doble vida dels assassins, els mecanismes d’integració social, la distinció entre islamisme i terrorisme, o bé la geopolítica de domini capitalista occidental com a element explicatiu a l’origen de determinades violències. Aproximacions parcials, poc sistematitzades, però necessàries per comprendre.

També, però, hem patit soroll irreflexiu a conseqüència de les tensions polítiques centrades a Catalunya. Menysteniment i qüestionament orquestrat contra l’acció policial catalana, moments de propaganda reial que han resultat insultants, interessada gestió comunicativa del moment dels atemptats i dies posteriors per part del govern espanyol. Per banda catalana –independentista–, també hem caigut en el parany de la irreflexivitat. I no m’agrada gens perquè els independentistes hauríem de mantenir sempre una qualitat moral impecable.

Aquests dies hem perdut certa elegància moral. Hem caigut en una defensa gairebé sectària dels nostres objectius polítics front les etzibades del govern espanyol i el periodisme d’estat, una part de l’independentisme ha contribuït a transformar una mobilització necessària en una guerra de banderes i relats polítics; hi ha hagut periodistes catalans que, amb els cossos encara calents dels morts, ens han alliçonat amb teories conspiratòries i s’han atrevit a qualificar l’atemptat com de bandera falsa en base a suposicions d’un nivell similar a les que afirmen que l’home no ha arribat mai a la Lluna.

Tot plegat no ha estat per agradar-se. Hem tendit a oblidar el fet que hi ha persones que ja no existeixen a conseqüència d’un atemptat que les ha expulsat del món de manera radicalment injusta. Gràcies a una banda de fanàtics que colpeja arreu vides humanes: Estat Islàmic. Ens hem entretingut tant en les nostres batalles que ens hem perdut en un joc de miralls entre oponents, fins al punt que, per primera vegada –i espero que sigui la darrera– les diferents posicions han mantingut una similar talla moral a l’hora de profanar la mort amb el càlcul de les tàctiques polítiques. Que a la manifestació de Barcelona es protestés contra la hipocresia governamental i la presència del monarca és perfectament legítim i necessari a la llum dels fets. Però el ball de bastons simbòlic sostingut a la pròpia manifestació, i en dies posteriors a la premsa i les xarxes socials, ens ha fet retrocedir en tres elements fonamentals que haurien de presidir la nostra posició política: la bona educació, el sentit del moment i un toc d’elegància que mai hauríem de perdre.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí