Dos conceptes que resumeixen l’ampli ventall d’accions contra la situació que retratàvem el mes anterior, el de l’estiu inquietant que se’ns ha tornat tràgic.
Aquelles pors i ansietats de les quals parlàvem el mes passat, s’han presentat en forma de mort, de morts sense sentit. Màxima ansietat: ja no és que tots un dia o altre, com més tard millor, “marxarem d’aquest món “ per dir-ho suaument; és que podria ser en qualsevol moment.
En aquesta situació d’alerta màxima, en siguem conscients o no, se’ns desperten les ansietats màximes”: l’alerta, el sentiment pels altres, la por generalitzada, és a dir, una situació d’estar a l’abast de qualsevol desgràcia imminent, i davant d’aquesta angoixa, hi responem de maneres diverses “segons les nostres creences i pensaments”, i evidentment emocions que ens permetin recuperar la sensació de tranquil·litat.
L’entorn social d’aquestes situacions ens ofereix un ventall d’explicacions a les que ens adherim, hi pensem i això ens tranquil·litza bastant. Fixem-nos però que, la reacció immediata, provocada també per l’entorn i l’organització sociopolítica és també “emocional”: col·laborar, estar junts, buscar ajudar en tot el que es pugi, cadascú al seu nivell. Busquem informació, critiquem els qui critiquen o no ajuden prou, fornim raonaments per trobar culpables que allunyin el malestar personal. Però, fixem-nos com la reacció primera ha sigut ajudar, donar, fer-nos càrrec de les dificultats dels altres: no hauríem d’aprofitar aquests sentiments i actes solidaris com una eina de creixement emocional i intel·lectual?
Ens cal doncs prioritzar el contacte amb els altres, esforçar-nos per canviar el nostre propi pensament sobre com convertir en positiu el que estem vivint tan negativament.
Participar, no solament en situacions d’urgència personal o social, sinó en el dia dia, cooperant per millorar el nostre entorn immediat, entendre‘l millor i posar vida on tantes vegades ens mostren la representació de la mort en forma de prejudicis socials, de fracàs, d’excés d’informació, d’injustícia.
Una comunicació veritable dins de projectes de participació i cooperació ens ajudarà a ampliar el nostre autoconeixement i millorar el nostre entorn.
“Contra la por és la vida, contra la por és l’amor, contra la por som nosaltres, contra la por sense por”. (Raimon,1968).
