“Somiava en fer més que una fira una festa centrada en la novel·la històrica, que avui per avui encara es el gènere mes venut”

Text: Albert Calls  // Foto: Cedides
191

El masnoví Jordi Matilló (Barcelona, 1959) va centrar la seva carrera professional en càrrecs de direcció a multinacionals, fins que l’ any 2011 va emprendre el seu propi projecte com a consultor free-lance. Amant de l’Europa Medieval i del simbolisme llegat pels antics constructors, ha dedicat més de 25 anys a l’estudi de l’Orde del Temple, desxifrant el seu punt de vista extern i social, i el profund mite i esoterisme que l’envolta. També és  membre de la Gran Lògia d’Espanya, on dedica part de la seva activitat a l’estudi de la història i la simbologia de la maçoneria. Autor de llibres com Podia haver estat, un conte sobre el naixement fictici de la Vila del Masnou o de la novel·la Non Nobis, Domine. L’Escollit, entre d’altres títols, és el promotor de la Festa de la Novel·la Històrica de Puig-Reig, que amb dues edicions comença a perfilar-se com tot un  referent en aquest àmbit literari.

Com neix la idea d’organitzar la Festa de la Novel·la Històrica de Puig-Reig?
Com amant dels llibres en general i de la novel·la històrica en particular, veia com es feien altres formats massa generalistes. I que les clàssiques fires de llibres no apropaven prou l’autor amb el lector. Somiava en fer, més que una fira una festa, i centrada en novel·la històrica, que avui per avui encara es el gènere mes venut. Una jornada on els lectors tinguessin més contacte amb els seus autors i que fos un format participatiu.

Un juliol, a l’assistir a Puig-reig, convidat a fer una conferència a la Festa dels Templers, vaig compartir el meu somni amb Eudald Serra, historiador i arqueòleg de la vila i li va semblar una idea molt interessant. Em va presentar en Jesús Subirats, regidor de cultura de Puig-reig, qui al principi no es creia possible fer de Puig-reig el centre de la novel·la històrica amb autors de renom, però que va creure en el projecte i el va presentar a un ple municipal. Es va aprovar i amb l’ajut de la gent de Puig-reig el somni es va convertir en realitat i vam fer la primera edició, l’any passat.

Tant a la primera com a la segona festa, que s’acaba de celebrar recentment, van convocar nombrosos autors de novel·la històrica…
A la primera edició, celebrada el 2017, vam tenir una vintena d’autors i autores, entre els que podem destacar Rafel Nadal, Coia Valls, Víctor Amela, Silvia Tarragó, Jordi Mata, Joaquim Molina i Begoña García Carterón, entre d’altres.

Aquest any han estat 22, Coia Valls que li va encantar repetir; Xulio Ricardo Trigo, que presentava L’Homenatge, Premi Nestor Luján 2017; el periodista i escriptor Jesús Ávila Granados, autor de referència pel que fa a la novel·la històrica i l’assaig de l’Orde del Temple i el catarisme; Raúl Borrás San León, Marta Banús, Miquel Fañanàs; Silvia Tarragó, que també repetia amb un nou títol com és T’ho donaré tot; David Martí Martínez, Maria Carme Roca; Ramón Gasch i Andreu González, que ens presentaven la seva obra centrada en els almogàvers; Antoine Nolla; Blanca Bravo, autora de La otra vida; Isabel García Trócoli, Albert Villaró, Berta Pichel, Fernando Garí, Ramón Soler Riba, Jordi Anducas, Esteban Martín, Eduard Contijoch i Núria Campos.

Escriptors assistents a la segona Festa de la Novel·la Històrica de Puig-reig.

Durant la Festa, els autors parlen de les novetats editorials de l’any…
El format de la Festa permet que els autors ens parlin molt més que en una fira de signatura d’exemplars, ja que durant tota la jornada passen per l’auditori que hi ha dins el recinte, on el locutor de RAC1 i director del programa ‘Misteris’, Sebastià d’Arbó, els entrevista. Ja va ser l’entrevistador en la primera edició i vull comentar que ho va fer tan bé que aquest any li vàrem tornar a demanar.

Quin balanç fa d’aquesta segona edició?
La veritat és que la primera valoració es molt positiva. De fet patíem per la pluja i el vent, però al final la meteorologia ens va respectar i van ser molts més que l’any passat els visitants que van gaudir de la segona edició de la Festa, dels autors, dels contacontes, les conferències, els espectacles dels templers i d’altres personatges d’època i sobretot, de la fi de festa, a càrrec del grup de recreació Drakonia, que va delectar al públic amb un meravellós espectacle de llum, so i foc.

Quins projectes de futur es plantegen per a la Festa de la Novel·la Històrica?
Seguint fidels al nostre format de festa participativa, tenim noves idees per a la propera edició que hem de valorar. Cada edició el llistó és més alt, i si volem consolidar aquest esdeveniment literari en el calendari cultural del nostre país, ens hem de superar. Val a dir que aquesta any hem tingut molt més suport per part de les editorials que a la primera edició. I si anem fent camí, l’ajut i suport de mitjans i administració també arribarà. De fet, hi ha autors de renom en el gènere de novel·la històrica que per compromisos no podien ser presents aquest any que ens han demanat que comptem amb ells per a la propera edició.

El que no canviarem són les dates. A prop de Sant Jordi, però guardant les distàncies, com a reivindicació dels veritables autors, els que ho són tot l’any; fugint dels escriptors que, sense ser membres del col·lectiu literari -em refereixo a polítics, actors o periodistes mediàtics, cuiners, etc.-,  aprofiten la tirada del Dia del llibre per llançar el seu exemplar.

Vostè també és autor, en quina línia es mouen els seus llibres de temàtica històrica?
Fa més de 25 anys que m’atrau l’historia, en especial l’edat mitjana, l’Orde del Temple i el catarisme. He llegit, viatjat, participat en simposis i investigat molt fins que un dia vaig sentir la necessitat de compartir tot el que havia atresorat. Llavors vaig començar a escriure. Però com no estic llicenciat en història no he volgut fer assaig, i utilitzo el gènere de novel·la històrica per compartir els coneixements. També, al fer novel·la, arribes a més públic que fent assaig. He publicat tres llibres i estic a punt de treure’n un altre. Sense pressa, ja que per a mi és una afició i no el meu modus vivendi. El que m’ha passat és que ara em criden per fer conferències, entrevistes i presentacions i he descobert com m’agrada aquest tipus de contacte directe amb el públic i el gran interès que hi ha per aquesta temàtica, adobada amb tocs de simbologia maçònica que és un altre tema que he estudiat molt. De fet jo em defineixo a mi mateix com a divulgador, ja que ni els meus llibres ni les meves conferències donen cap resposta a les preguntes que els lectors es fan, sinó que conviden a fer-se mes preguntes i a cercar per ells mateixos les respostes.

COMPARTIR

FER UN COMENTARI

El teu comentari
Entri el seu nom aquí