Articles etiquetats amb: "Hotel Elèctric"

Teatre que es vesteix de cinema
»320 | Març 2017»Opinió

Teatre que es vesteix de cinema

El teatre negre va al cinema. Les nominacions als Oscar ens han ofert la possibilitat de comparar dues adaptacions d’una obra teatral al cinema: Moonlight i Fences. Curiosament focalitzen la seva acció en problemàtiques associades als negres americans en diferents moments de la història del país. Les dues, a més, suposen acostaments al llenguatge audiovisual diametralment oposats. Fences presenta a

La La Land
»319 | Febrer 2017»Opinió

La La Land

‘La La Land’ va inaugurar la passada edició de la Mostra de Cinema de Venècia i ja, en aquell moment, va dividir la crítica. Mig any després arriba a les cartelleres i, novament, tornar a dividir el públic radicalitzant encara més les reaccions a favor i en contra. Aquesta polarització es deu a què en els 5 mesos entre la

La Reina de España
»318 | Gener 2017»Opinió

La Reina de España

Fernando Trueba va fer un discurs de recollida del Premi Nacional de Cinematografia molt crític on afirmava no haver-se sentit espanyol “ni cinc minuts” perquè, per ell, “nacionalitat és pertànyer a la raça humana”. No és d’estranyar, doncs, que la caverna mediàtica i altres mitjans de comunicació espanyolistes li hagin fet pagar els plats trencats a compte de la seva

La llegada
»317 | Desembre 2016»Opinió

La llegada

Presentada a darrera hora com a pel·lícula sorpresa al passat Festival de Sitges, ‘La llegada’ és una de les sensacions cinèfiles d’aquest 2916 que ja es troba a la recta final. El film de Dennis Villeneuve (‘Incendios’, ‘Prisioneros’, ‘Sicario’…) és una gran reflexió al voltant de temps real i cinematogràfic. ‘La llegada’ ens explica la història d’una lingüista i un

Sitges 2016
»316 | Novembre 2016»Opinió

Sitges 2016

El festival de Sitges és un dels més destacats dintre del gènere fantàstic a nivell internacional. Durant una setmana llarga s’han pogut veure les noves tendències del cinema fantàstic en tots els seus aspectes, des de les produccions més comercials fins a les cintes més independents. Temàticament també proposa un ventall molt obert capaç de satisfer als més assedegats de

El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares
»315 | octubre 2016»Opinió

El hogar de Miss Peregrine para niños peculiares

A aquestes alçades és indiscutible que Tim Burton és una de les grans personalitats del cinema fantàstic. De la seva ment visionària han sortit personatges entranyables com Eduardo Manostijeras o entremaliats com Bitelchús o totes les criatures de ‘Pesadilla antes de Navidad’. Burton és important pel que ha suposat en la reivindicació i simpatia vers els monstres. Gran part de

Café Society
»314 | Setembre 2016»Opinió

Café Society

‘Café Society’ és la nova pel·lícula de Woody Allen. Tots els seus ingredients ens fan pensar en el realitzador: triangle amorós, narrador, la indústria del cinema, Nova York, música Jazz, anys 30, nostàlgia… I, qui més, qui menys, ja es pot imaginar la pel·lícula que, per cert, està excel·lentment fotografiada per un Vittorio Storaro que defuig l’habitual to sípia de

Las mil y una noches
»311 | juny 2016»Opinió

Las mil y una noches

Miguel Gomes és un dels grans explicadors del contes del cinema europeu contemporani. Així ho demostren films com Aquel querido mes de agosto o Tabú. Un storyteller inventiu capaç de combinar les ficcions més delirants (un home menjat per un cocodril, una comissió de polítics europeus amb ostentosos problemes d’erecció…), amb incursions en el metarelat interpretant-se a ell mateix en

‘Nuestra hermana pequeña’
»310 | maig 2016»Opinió

‘Nuestra hermana pequeña’

De Hirokazu Koreeda. Japó, 2015. Tres germanes que viuen a la plàcida localitat costanera de Kamakura, situada a l’extraradi de Tòquio i coneguda per les seves platges de surf, reben la notícia de la mort del seu pare amb qui, ja fa molts anys, havien perdut el contacte. La mort del progenitor ve acompanyada del descobriment d’una nova germana adolescent

Cacera de bruixes
»309 | abril 2016»Opinió

Cacera de bruixes

L’any 1999 Martin Scorsesse lliurava un polèmic Oscar honorífic al realitzador Elia Kazan. Aquest premi va obrir les ferides d’un dels períodes més foscos de Hollywood: la persecució dels comunistes als anys 50. Una cacera de bruixes impulsada pel senador McCarthy que va condemnar a l’ostracisme o a l’exili a nombroses personalitats (i no només del cinema). La polèmica del