Articles etiquetats amb: "Josep Aracil"

Treva impossible
»262 | Abril 2012»Opinió

Treva impossible

S’estima que una elit de delinqüents constituïda per 10.000 persones, entre banquers, empresaris, polítics professionals i especuladors financers, roben, maten i fan tot el possible per ser cada vegada més rics. S’aprofiten de l’explotació de 7.000 milions de persones, que toleren la trama d’aquesta oligarquia global. Quan la informació d’aquesta situació és desconeguda, s’és un ignorant, però quan és coneguda

Joves i sèniors
»261 | març 2012»Opinió

Joves i sèniors

Els joves del 15M que ara protesten s’han adonat que, si no tenen feina, no és per culpa de la crisi financera, sinó simplement pel sistema capitalista que ja no té capacitat per crear llocs de treball i en el seu lloc els condemna a l’atur o a l’emigració. És el moviment polític de la generació d’Internet, dels joves que

Reforma o revolució
»259 | gener 2012»Opinió

Reforma o revolució

En una tertúlia de ràdio recent, entre joves i sèniors, es va plantejar un tema de plena actualitat: el descrèdit de la classe política, en un sistema democràtic nascut d’una transició, posterior a una dictadura de 40 anys. El debat va girar a l’entorn de si era possible modificar la democràcia actual, des de dins, que ja cal avançar perquè

Presa de pèl
»258 | desembre 2011»Opinió

Presa de pèl

Cada vegada més la ciutadania accepta com una cosa normal la presa de pèl que suposen les actuacions de les classes polítiques i econòmiques. Veiem l’exemple de les activitats delictives del banquer Mario Conde, que el van portar a la presó. Avui dia, desenes de banquers, amb delictes econòmics que converteixen en insignificants els de Conde, no solament no estan

Homes directius jubilats
»257 | novembre 2011»Opinió

Homes directius jubilats

En primer lloc cal constatar que les dones no es jubilen del seu espai vital de la casa. Moltes d’elles en veure envaït durant 24 hores el seu territori, es pregunten quina és la millor manera per treure’s de sobre el trasto en què s’ha convertit el seu marit jubilat. Algunes el converteixen en l’escombra que l’acompanya a tot arreu

Després del capitalisme, què?
»255 | setembre 2011»Opinió

Després del capitalisme, què?

L’actual crisi financera, igual que l’anterior crac del 29, són fets naturals propis del sistema capitalista, que comença a ser qüestionat com el principal  problema, d’una societat desconcertada, que s’adona que el que té no li serveix i que ignora completament el que ha de venir. Des d’un plantejament radical, si el problema és el capitalisme, cal canviar-lo, però, per

Qui ho ha de fer?
»254 | agost 2011»Opinió

Qui ho ha de fer?

Sembla força normal que una família que està patint una crisi econòmica, decideixi suprimir les seves despeses prescindibles. Aquest plantejament tan lògic, no és acceptat quan fa referència a una família anomenada Catalunya, que s’ha d’endeutar per pagar a Madrid uns diners que li són imprescindibles per la seva subsistència. El raonament clar i català que la pela és la

Perfil dels indignats
»253 | juliol 2011»Opinió

Perfil dels indignats

Una simple anàlisi dels perfils dels “indignats” configura una composició formada per tres grups principals: rupturistes, reformistes i conservadors. En primer lloc trobem un perfil molt radical que aposta per la ruptura del sistema, molts d’ells amb una ideologia anarquista que funciona amb un sistema assembleari basat en el consens. En segon lloc, els reformistes, que no qüestionen el sistema,

Iniciativa ciutadana
»252 | juny 2011»Opinió

Iniciativa ciutadana

En les situacions de crisi com l’actual, serveix de ben poc donar la culpa de tot el que passa als altres, sobretot als polítics, encara que això sigui fins a cert punt veritat. És millor apel·lar a una regeneració de la societat civil, potenciant les iniciatives ciutadanes, que són les que a la llarga, pressionen  la classe política perquè es

Començar a ser humans
»251 | Maig 2011»Opinió

Començar a ser humans

Ens trobem davant una societat trastornada en la qual res té sentit. Estem clarament immersos en un futur que ens retorna a valors del passat. Els més grans recordem les iguales que es pagaven als metges per les seves visites i també els vitalicis per poder cobrar una pensió quan fossis vell. El fonamentalisme religiós islàmic, que ens fa recordar