Articles etiquetats amb: "Josep Aracil"

Tenir-ho molt clar
»302 | setembre 2015»Opinió

Tenir-ho molt clar

Per deixar la drogoaddicció del fumar cal tenir molt clar, però molt clar, que fumar no beneficia, sinó que clarament perjudica. També per deixar la drogoaddicció dels diners cal tenir molt clar, però molt clar, que el sistema capitalista en l’actualitat no beneficia, sinó que clarament perjudica, com es percep amb el problema de la xacra de l’atur, completament irresoluble

Directius prejubilats
»295 | febrer 2015»Opinió

Directius prejubilats

Es creia que sense ell, l’empresa no funcionaria i es troba abocat a una prejubilació abans dels 60 anys, encara que voluntària, realment forçosa. No acaba d’entendre com és possible que un company seu, de més edat, continuï a l’empresa. La seva dona el considera una nosa molesta que envaeix el seu territori i no sap on col·locar-la. Tot i

Despertar
»291 | octubre 2014»Opinió

Despertar

Cada vegada hi ha més persones que estan en contra de l’actual política de la por. Poc a poc, s’adonen que totes les informacions explicant les misèries d’un sistema capitalista infrahumà, negant l’existència d’alternatives possibles, el que pretenen és aconseguir que la gent no pensi i accepti resignadament tots els mals que han de patir. Això és del tot inacceptable

Ser un mateix
»288 | juliol 2014»Opinió

Ser un mateix

Algú s’ha preguntat per què dels 7.000 milions de persones que composen la humanitat no n’hi ha cap d’igual i totes elles són diferents. Una resposta possible la podem trobar en el pensament científic de Teilhard de Chardin que va reflexionar sobre els Drets de l’Home, arribant a la conclusió que la vida comunitària i la de l’individu no són

Una societat envellida
»284 | març 2014»Opinió

Una societat envellida

En aquests moments ens trobem convivint amb una població envellida, que planteja una sèrie de reptes, per a quina solució la societat no està preparada. Cal assenyalar que una persona, tingui l’edat que tingui, no es considera vella, fins no entrar en una situació de dependència. És en aquest cas, quan la societat la considera vella, amb totes les connotacions

Proposta sobre autosuficiència territorial del moviment sènior
»279 | octubre 2013»Opinió

Proposta sobre autosuficiència territorial del moviment sènior

L’estratègia per desenvolupar el nostre projecte passa per “Obrir nous camins”, amb alternatives pacífiques i positives “a favor de” i en cap moment “anti res”. Com a primer pas, ens hem plantejat afrontar el problema de l’atur, 27% dels adults i 56% dels joves, que s’estima, en el millor dels casos, quant es comenci a superar la crisi, es convertirà

El repte de la vida
»277 | juliol 2013»Opinió

El repte de la vida

Ens trobem davant d’una societat alienada que no té consciència de la seva pròpia realitat. Es menysprea el valor de l’esforç, que es pretén substituir per la superficialitat, el passotisme, el consumisme i l’individualisme de què a mi ningú m’ha de dir el que haig de fer. La pràctica del pensar es menystinguda, és massa feixuga, requereix una gran voluntat

La sortida de la crisi
»276 | juny 2013»Opinió

La sortida de la crisi

D’acord amb les lleis del mercat, en aquests moments no existeix cap persona, que no sigui ingènua, cínica o vividora, capaç de pronosticar una sortida a l’actual crisi. Hi ha qui creu comparable el crac del 29 amb l’actual crisi del 2008. Res més lluny de la realitat, tot i que totes dues són consubstancials i pròpies del sistema capitalista.

Plena ocupació
»274 | abril 2013»Opinió

Plena ocupació

Cada vegada més persones estan fent el gran esforç de pensar i de treure’s la vena dels ulls per copsar la realitat que els envolta. S’està patint una gravíssima crisi, que tot i que ningú entén ni sap com ha vingut i ni quan acabarà, es té molt clar que està produïda per un sistema econòmic que premia els rics

La il·lusió perduda
»272 | febrer 2013»Opinió

La il·lusió perduda

Tot i tenir clar el fet de trobar-nos en un entorn molt negatiu, propi d’una societat desencisada que no creu en res i passa de tot, cal ser optimistes i entendre que no hi ha mal que per bé no vingui. L’actual pèrdua d’il·lusió per lluitar contra una crisi que no s’entén i no se sap com acabarà, s’està convertint